Ecosocialistes sense iniciativa

ICV no fa campanya. És com si això de les eleccions no anés amb ells. Aquesta web n’és un exemple. És el portal del candidat Jaume Graupera, però el que van posar en marxa per les municipals del 2003. L’última actualització de la pàgina és del mes de setembre del 2002. A ICV els costa posar en marxa l’engranatge electoral perquè tenen les bases desmobilitzades, sobretot les més joves. Tot indica que la mitja d’edat de la llista que encapçalarà Jaume Graupera pujarà notablement. La seva gestió ha generat una corrent crítica dins del partit que aglutina els militants més joves. Entre ells, els dimissionaris de l’executiva local Jordi Merino i Joan Lleonart, a més de Miguel Guillén, Sergio Morales, Raquel de Haro i Miquel Canal. Tot indica que Merino i Lleonart no formaran part de la candidatura, i faltarà veure què faran la resta. A banda d’ells –que són joves perquè ara de jove se n’és fins als 35- altres militants com l’històric Pep Manté també han mostrat el seu desacord amb la política urbanística del govern. Una política que el grup municipal d’ICV ha defensat malgrat l’oposició d’una part important de la seva militància. Uns militants que comparteixen la posició de la FAVM pel que fa a l’enderroc de la Fàbrica de Fàbregas i de Caralt, els pisos projectats a Cirera i els del Sorrall. Per calmar a les bases descontentes s’han compromès dos noms de més o menys consens entre el segon i el quart lloc de la llista. Són el president local Toni Guirao i l’exlíder veïnal Santi López. Dos caràcters conciliadors per fer front a la primera gran crisi del partit després de la marxa de Salvador Milà.
Amb la seva incorporació en un lloc destacat de la llista, Santi López s’haurà d’empassar ara totes les crítiques a les decisions preses pel govern amb l’oposició del moviment veïnal quan ell n’era el líder. És de suposar que haurà demanat alguna contrapartida. A aquest malestar s’hi ha d’afegir el trencament de relacions amb l’assemblea local d’EUiA. A ICV hi falta gent per fer el programa i començar una bona campanya. Abans que s'arribés a aquesta situació, una enquesta encarregada per ERC i publicada per TVM els pronosticava, en el millor dels casos, només un regidor.

ERC treu pit dins al govern i el PSC vol acabar amb el Monumental

A l'esquerra la xemeneia de la fàbrica Fàbregas i de Caralt.

A sota: una foto, cinc socialistes (Mas, Prados, González, Castells i Baron). Col·locació de la primera pedra del Tecnocampus. Font: Romuald Gallofré (capgros.com)

Avui per tercera vegada, el soci petit del tripartit mataroní, Esquerra Republicana, s'ha desmarcat del grup majoritari el PSC en l'afer de la fàbrica Fàbregas i de Caralt -que ja veig que no ens desempallagarem d'ell en tota la campanya-. Francesc Teixidó, l'alcaldable "tranquil" dels republicans, va proposar ahir als seus companys de govern mantenir únicament la xemeneia de l'edifici i transportar-la a un altre indret. Una proposta salomònica que li permet quedar bé amb la plataforma Salvem Can Fàbregas i treure pit dins el govern, que ja li convé. Dèiem que els independentistes s'han desmarcat per tercer cop dels socialistes: les dues anteriors ocasions han estat la picabaralla entre els alcaldes socialistes i el conseller Puigcercós per la gestió de les oficines cíviques de la Generalitat en el territori i la queixa dels republicans per la presència divendres passat a l'acte de col·locació de la primera pedra del Tecnocampus del conseller d'Economia Antoni Castells (PSC) en comptes del titular d'Innovació, Universitat i Recerca Josep Huguet (ERC). Després d'una època de gran submissió -almenys mediàtica- al "diktat" de Joan Antoni Baron, sembla que els republicans es desperten.

La segona notícia interessant d'aquests dies és que els socialistes han recuperat la idea de tirar a terra el Teatre Monumental. Aquesta proposta, compartida amb CiU a mode de "gran coalició", ja era present en la campanya de les municipals de 2003 -com explicàvem l'altre dia- però dissabte durant la jornada de cultura convocada pel PSC a l'Espai 1 del Monumental el propi alcalde Joan Antoni Baron ho va anunciar. El quid de la qüestió és que durant els últims quatre anys ICV, que ha governat Cultura, no ha volgut ni sentir a parlar de la qüestió -per més que a la Mostra d'Equipaments Culturals del Museu la idea torna a sortir-. La proposta de Jaume Graupera era intentar concertar primer amb les sales privades del centre de la ciutat –tot i que ben poca cosa s’ha fet- abans de pensar en un nou teatre. Sigui com sigui els socialistes diuen ara que volen deixar enllestit el projecte pel 2011. Una curiositat: aquesta proposta apareixia en el discurs de l'acte que l'alcalde va penjar al seu bloc el cap de setmana però en canvi no constava en el discurs enviat des de la plaça de les Tereses als mitjans de comunicació. Descordinació? Anècdotes a part, el fons de la qüestió és que els socialistes volen governar Cultura sigui sols o amb coalició. Un avís en tota regla a Jaume Graupera, el qual els socialistes volen perdre de vista com sigui. Si no ho aconsegueixen, el marcaran de molt aprop.

Què diuen els blocs?

Ramon Bassas (PSC) afirma que CiU hauria preferit un “tecnocampito” i retreu que Esperalba s’hagi "esfumat"

Joaquim Fernández (CiU) vol que el Tecnocampus sigui més gran

Javier Naya (JSC) creu que Joan Mora no coneix Mataró i que només aposta per fotografiar-se

David Morgades (CiU) acusa el govern de practicar un “feudalisme modern” en expropiacions del Camí Ral

La periodista Elisabet Solsona diu que la proximitat de les eleccions fa perdre la credibilitat dels polítics

El crític d’art Pere Pascual (PIC) dóna suport al candidat socialista Joan Antoni Baron

Què fer amb la immigració

Sembla que la immigració serà un dels grans temes de la campanya de les municipals a Mataró i a tot arreu. Ja ho va ser en les autonòmiques, però està clar que el tema si a alguna administració toca d'aprop és a la municipal, que al capdavall és qui ha de resoldre els problemes derivats d'aquest fenomen, que n'hi ha i bastants.

En aquest sentit cal felicitar el candidat de CiU, Joan Mora, per haver llançat la primera proposta concreta respecte aquest tema, en la seva presentació pública fa dos dilluns a la Sala Cabañes. Mora va apuntar la possibilitat que, per seguir rebent les ajudes socials a les que tenen dret com a persones en situació econòmica desfavorida -no per ser immigrants, compte!-, els immigrants podrien estar obligats a passar un curs de coneixement del país, tal com ja fa l'Ajuntament de Vic, per exemple, governat per CiU. Jo no entraré a discutir si és o no una bona proposta, déu me'n guard, però si que insisteixo que l'important és proposar coses: la gent està preocupada pel tema i per tant els polítics tenen l'obligació de pensar i repensar com s'afronta aquest repte.

És curiós, si més no la resposta de la resta de grups respecte la proposta de Mora, sobretot mirant els rengles de govern. En declaracions a Mataró Ràdio, Ramon Bassas (PSC) va posar en dubte la viabilitat de la proposta perquè segons ell els ajuntaments no tenen competències en aquest sentit, Toni Guirao (ICV) la va rebutjar frontalment i en canvi Francesc Teixidó (ERC) va dir que es podia estudiar sense tancar-hi la porta. I, quines paradoxes, en el mateix sentit es va pronunciar Paulí Mojedano (PP). A veure, doncs, si els nostres polítics són capaços de generar propostes imaginatives al voltant d'aquest tema.

El gran projecte dels socialistes

La primera pedra del Tecnocampus ha apagat la foguera. Fins ara, quan en sentíem a parlar se’ns feia la boca aigua. Pensàvem en els torrons i les neules. Era inevitable que ens vingués al cap la cançó: “fum, fum, fum”. Però ha quedat clar que el nou parc tecnològic és més que una nadala. És una iniciativa decidida i arriscada que costarà més de 60 milions d’èuros, la inversió més gran feta per l’Ajuntament de Mataró. És la imatge del Mataró del segle XXI.

Una ciutat que no renega del seu passat industrial però que aposta pel valor afegit del talent i el coneixement. Amb dues universitats i un centre tecnològic per a la recerca i el desenvolupament del tèxtil. Retallant distàncies entre els centres educatius i les empreses. Tota una icona d’una ciutat que es vol obrir al mar i convertir-se en turística. Amb hotels, serveis i coneixement.

D’acord. Però del Tecnocampus fa 8 anys que se’n parla, i quan estigui acabat i tot just comenci a caminar ja en farà 11. Això no és nou. La primera pedra del Tecnocampus s’ha col·locat dos mesos després del que estava previst i, casualment, ha coincidit amb l’inici de la precampanya. Segur que el Tecnocampus serà una de les paraules més repetides pels socialistes fins el proper 27 de maig. I amb la que ve, ja seran tres les legislatures en què es farà bandera del projecte. Sembla que el Tecnocampus sigui un final de trajecte. Sembla que després del Tecnocampus ja haurem aconseguit la “ciutat per viure i per treballar”. Però n’hi ha prou amb això? Hi haurà algú que proposi un altre nou i gran projecte? O potser serà una campanya de ressaca com la de les autonòmiques? Quina serà la traducció local dels xecs de l’Artur Mas i els sonotones de José Montilla? O.B.

La bomba de la campanya
Recordo que a les eleccions de 1999, la proposta estrella del candidat de CiU a l'alcaldia -Ramon Camp, que intentava el seu tercer round amb Manuel Mas- era soterrar la via del tren. Era una proposta engrescadora. Camp va convocar la premsa diria que el mes de maig a un restaurant del Port i ens va ensenyar una fotografia amb l'aspecte que tindria la façana marítima de la ciutat si el tren es soterrava. A més va assegurar que mantenia contacte amb Hewlet Packard -llavors el Tecnocampus encara no ballava ni pel cap de Manuel Mas i Pilar González- perquè s'instal·lés en una part de la zona que es generava de nou. En aquells comicis Camp es va ensorrar estrepitosament i va passar de nou a set regidors i deu ser per això que el 2003 Joaquim Esperalba no va seguir amb la línia de propostes radicals com la de fer desaparèixer el tren del litoral mataroní (potser excepte tirar a terra el Monumental, cosa amb la qual el PSC estava d'acord). En aquesta ocasió ni Mora ni Baron sembla que s'hagin de treure cap conill de la xistera, de manera que tot apunta que no hi haurà cap bomba de campanya. Qui si que ha proposat una acció radical és Paulí Mojedano, del PP, que proposava ni més ni menys que tirar a terra el mercat de la plaça de Cuba i fer-lo de nou però soterrat. El sí dels comerciants a la proposta del govern li ha anat com anell al dit a Alícia Romero per rebutjar la proposta dels populars. J.S.

P.D.: Per cert, sobre l'acte del Tecnocampus: com és que a l'hora de posar els diaris del dia al costat de la primera pedra s'ha optat per un diari local de paper -que no parlava de Tecnocampus a la portada- i no per impressions en paper dels diaris digitals que la ciutat té a hores d'ara i que si que parlaven del tema a dojo?

Baron engega la precampanya

Foto de l'alcalde Baron durant la presentació del manifest (Marcos Lossius/capgros.com)

La precampanya de les municipals ja ha començat. Avui l'alcalde i candidat socialista a la reelecció, Joan Antoni Baron, ha convocat la premsa al Port de Mataró -lloc emblemàtic de la "nova ciutat" de Manuel Mas- per apuntar els grans eixos de la campanya electoral i per llegir el manifest electoral del PSC "Mataró, nous temps". I tant que són nous temps quan l'ítem principal de la trobada és que la capital del Maresme vol ser ambiciosa i figurar en el mapa de ciutats mitjanes catalanes. No m'imagino l'exalcalde Manuel Mas en un míting dient coses; per això potser l'equip de campanya de Baron ha volgut fer l'acte en aquest indret, per donar alguna mena de continuïtat entre el projecte de Mas i el de Baron. A banda d'això Baron no ha anunciat cap gran novetat. Ha demostrat, això si, que té un discurs ben travat, complet, amb gran coneixement de la ciutat -una qualitat amb la qual només pot competir el Partit Popular, si hem de ser francs. És clar que ser alcalde durant tres anys i tenir tota la maquinària pròpia d'un govern... ajuda molt-. Ha estat un discurs en la millor tradició dels tòpics baronians, com ell mateix ha reconegut: que si l'espai públic, el civisme, l'orgull de ser mataronins i, com sempre, crits a fer la feina i a fer-la ben feta. Res de nou sota el sol. Caldrà veure si Baron és capaç d'activar el seu electorat tradicional i combatre l'efecte Ciutadans i dels partits petits. Si ho aconsegueix no hauria de tenir grans problemes per ser investit alcalde, ara si, amb l'aval dels vots.

Detalls interessants de la foto d'avui: Rera Joan Antoni Baron hi figurava -per bé que tapada- Pilar González Agàpito -un senyal?-, a la seva esquerra el totpoderós primer secretari Ramon Bassas i més a l'esquerra les dues dones que amb tota probabilitat escalaran llocs a la llista socialista: Alícia Romero i Montse López -per aquest ordre-. A la dreta de tot hi figurava, fora de quadre -mig pam més enllà del grup-, un Esteve Terradas que s'ho començava a mirar de lluny.

David Rovira plega. Avui l’actual cap del grup municipal popular, David Rovira, ha confirmat a l'informatiu migdia de Mataró Ràdio que no anirà a les llistes del Partit Popular en llocs de sortida –entre els deu primers- i per tant amb tota probabilitat no repetirà com a regidor. La pèrdua de Rovira significa un trasbals per Paulí Mojedano, que l'ha intentat convèncer que fes causa comuna amb ell però motius professionals i personals -diu Rovira- han pogut més. De totes maneres, la "desaparició política" de Rovira també significa que Mojedano podrà posar més distància amb el seu antecessor Joan López, cosa que afavoreix el perfil renovador de la seva candidatura.

Què diuen els blocs?

Marta Agulló (CiU) insinua que l’equip de govern (PSC, ICV i ERC) ha viatjat poc

David Morgades (CiU) atribueix la delinqüència nocturna a la falta d’efectius de policia local

L’exregidor socialista Sergi Bonamusa diu que Mora “haurà de tirar d’enciclopèdies i assessors” per conèixer Mataró

Mora vol salvar Can Fàbregas

Mora avui durant la roda de premsa














El candidat de CiU, Joan Mora, ha donat avui un dels primers cops d'efecte de la preprecampanya de les municipals. Mora ha convocat la premsa a la fàbrica Fàbregas i de Caralt i en un missatge clarament populista ha dit el que alguns "mataronins de tota la vida" històricament enfrontats al desarrollista govern socialista desitgen sentir en aquests moments: no hem de tirar a terra Can Fàbregas i de Caralt, es pot fer la locomotora comercial però mantenint l'edifici i l'Ajuntament ha d'aturar el concurs per la concessió de la llicència. El candidat ha justificat la petició dient que hi ha irregularitats jurídiques en el concurs. Mora intentava així fer-se en l'abanderat de la causa patrimonialista de la ciutat i posar-se a la butxaca els nombrosíssims col·lectius i ciutadans -hi ha 2.600 signatures entregades dilluns a l'Ajuntament- que estan en contra d'enderrocar la fàbrica.

L’afer de la fàbrica Fàbregas i de Caralt porta camí de convertir-se en un dels grans temes de la precampanya electoral i en un dels principals maldecaps pel govern municipal. La pressa amb què l’executiu liderat per Joan Antoni Baron ha obrat les darreres setmanes per resoldre la qüestió de la locomotora comercial ha donat arguments a l’oposició i ha generat un moviment opositor a la ciutat que ha cristal·litzat amb el naixement d’una plataforma contrària a l’enderrocament de la fàbrica. De moment la causa havia rebut el suport de grups com la Candidatura d’Unitat Popular o la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró, però avui el candidat de Convergència i Unió, Joan Mora, ha pres partit obertament en el tema per primera vegada. Ho ha fet amb una jugada molt previsible però segurament prou efectiva i efectista.

Ganivets al govern municipal
Mentrestant al govern municipal els ganivets volen sense cap dificultat. La última situació galdosa l'ha protagonitzat el president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, que ha derivat els marmessors de Ca l'Arenas a l'alcalde i a la regidora d'Obres després que aquests li demanessin per uns arranjaments de l'edifici, que el titular de cultura no ha aconseguit resoldre sis mesos després de la inauguració del centre. A la plaça de les Tereses estan que bufen amb Graupera i ja somien amb què ERC -que s'ha demostrat un aliat bastant controlable durant aquest mandat- sigui la única clau que necessitin per governar la ciutat i així es puguin oblidar de Jaume Graupera.

On dormen els candidats de CiU i PSC?

La precampanya ha entrat amb força a la blogosfera de Mataró. Destaca una picabaralla entre el primer secretari del PSC, Ramon Bassas, i el regidor de CiU Joaquim Fernández sobre una suposada somnolència de Mataró. Bassas considera que el candidat nacionalista Joan Mora desconeix la ciutat perquè el seu lema de precampanya és “despertem Mataró”. Des del seu blog aprofita per apuntar un motiu del “desconeixement”: El candidat nacionalista Joan Mora viu a Cabrera de Mar. És la segona vegada que Bassas li ho retreu en només una setmana. D’entrada, viure fora de Mataró no té res a veure amb el grau de coneixement de la ciutat però, en qualsevol cas, els socialistes jugaran aquesta carta a favor seu. Un candidat que viu a Cabrera de Mar s’enfronta a Joan Antoni Barón, un alcalde que viu al Pla d’en Boet i que en fa bandera. “L’alcade no se’n va del barri perquè li agrada el barri”, diu. Aquest és un dels tòpics del baronisme. És en aquest sentit que el primer secretari dels socialistes es refereix a Joan Mora com a “el noi de Cabrera”. Des de CiU responen, com si es tractés d’un sacrifici, que abans d’abandonar la ciutat Joan Mora va viure durant molt temps a Rocafonda. També recorden que és a Mataró on ha creat la seva empresa. Pel que fa a la somnolència, el nacionalista Joaquim Fernández s’ha afanyat a contestar que qui dorm és el govern de Mataró (PSC, ICV i ERC) i no pas la ciutat. El cas és que el lema de CiU és “despertem Mataró”. La frase es refereix a la ciutat i no al seu govern. També és cert però que Mora matisa l’afirmació en el seu discurs de presentació i, en aquest cas sí, fa referència al govern.

A què esperen els partits del govern?

Capçalera de l'encara inexistent pàgina de campanya del candidat socialista Joan Antoni Baron

Si alguna cosa queda clara de la pre-precampanya en què estem instal·lats des de ja fa dies és que els grups del govern no tenen pressa per començar a ensenyar les armes amb què afronten aquestes eleccions municipals del 27 de maig, uns comicis que algú ja ha radiografiat. Ja sé que això de les xifres pot ser una bestiesa i que depèn de com 98 dies donen per molt, però jo justament pretenia plantejar la qüestió al revés: com pot ser que a falta de 98 dies de les eleccions cap dels tres partits que composen actualment el govern municipal no hagi plantejat ni una sola idea-força (ja no dic propostes concretes!) amb què pretenen encarar la cita amb les urnes? L’alcalde Baron segueix fent d’alcalde, i això és bo (només faltaria que es dediqués a fer de candidat 98 dies seguits, ja porto tres anys donant-se a conèixer), però encara no hem sentit ni un sol “somni” seu de cara a l’escenari que s’obrirà després del 27 de maig. Cert és que els socialistes celebren el dia 24 un acte sobre cultura, però aquest és tot just per recollir idees, no per apuntar-ne de pròpies. Un acte, ara que ve a tomb, que es pretén obert a la ciutadania però que té d’entre els seus quatre ponents tres de la corda socialista (Josep Novellas, Gustavo Herraiz i Xesco Gomar); però d’això ja en parlarem el proper dia (llavors també explicarem la negativa a assistir-hi del crític d’art Pere Pascual). Pel que fa a Iniciativa per Catalunya Verds tot el que els seus dirigents ens van saber avançar en el dinar que van mantenir amb la premsa fa uns dies és que després de les eleccions reclamaran la reformulació dels ens autònoms de l’Ajuntament com el Patronat de Cultura i –hem de suposar- el Patronat d’Esports. Sense concretar com, és clar. I finalment ERC, que ens va convidar a dinar ara ja deu fer tres setmanes, i va respondre a la majoria de preguntes dels periodistes amb un “ho estem treballant” que va en aquesta línia, de no desvetllar res del que es podrà sentir a la precampanya. Tres partits, per cert, que encara no tenen pàgina web pròpia de cara a les eleccions, tot i que en el cas dels socialistes des de fa dies als blocs de Joan Antoni Baron i Ramon Bassas hi figura un enllaç a una pàgina web encara inexistent, http://www.baron.cat (de fet remet al bloc de l'alcalde). A ICV sembla que ni hi pensin. Pel que fa a ERC, dins la pàgina web de la secció local hi ha un bloc de l’alcaldable Francesc Teixidó molt ben preparat però que encara no té ni una sola entrada. Els independentistes farien bé de contractar un bon cap de comunicació que vigili buits com aquest (a hores d’ara ERC encara no té concretat qui serà, a diferència dels altres quatre partits amb representació al consistori). Posats a repartir “bronques”, però, també cal citar el Partit Popular, que des de fa setmanes té penjada la pàgina http://www.paumojedano.com/ sense cap contingut a part d’una fotografia “veraniega” de Paulí Mojedano. Els únics que han fet els deures en aquest sentit són els de CiU, encara que Mora ha trigat a complir la promesa d'escriure pràcticament a diari (els últims dies ha fet una remuntada espectacular al seu bloc. A veure doncs, si la resta es posen també les piles.

Audiovisuals de campanya i la dona del Cèsar

El Cèsar va repudiar la seva dona perquè no semblava prou honesta. Li va semblar que flirtejava amb un altre home. “La dona del Cèser no en té prou en ser honesta: també ho ha de semblar”, li va dir. Aquesta màxima es pot aplicar a una campanya electoral. No n’hi ha prou amb què els partits i els seus candidats tinguin les millors propostes i els millors candidats per Mataró. També ho ha de semblar. I és aquí quan entra en acció la publicitat. És quan es posa en marxa la litúrgia electoral. Cadascú a la seva manera. Amb els joves darrera i els avis fent de públic. A l’estil més purament americà. O improvisant-ho tot, inclòs un discurs llegit de cap a peus. Totes les presentacions però, han tingut un element en comú: els audiovisuals. És la primera vegada que se’n generalitza l’ús per transmetre els missatges electorals en l’àmbit local.

El PSC ha estat el primer en utilitzar el vídeo en aquesta precampanya. Una peça ben pensada i mal executada. Els socialistes venen a l’alcalde que viu al barri i que no se’n va del barri. L’alcalde que vol que tot Mataró sigui Mataró. L’alcalde que exalta els valors de la família. L’alcalde que és a tot arreu i parla amb tothom. L’alcalde que s’interessa per les petites coses. Aquest és el gènere que posen a l’aparador. L’aparell socialista ha apostat per aquests missatges que ja s’han convertit en “tòpics baronians”. Ells han demostrat que saben què dir. L’error ha estat dir-ho a través d’un vídeo mal enregistrat i mal muntat. Segur que el nou tècnic que han contractat els crearà uns audiovisuals, aquesta vegada sí, amb una factura professional. Mentre no sigui així, potser el youtube els fa un mal favor.

Pitjor ho tenen a Convergència i Unió. Semblen el Julio Salinas de precampanya local. Fan el més difícil i s’equivoquen en el més fàcil. Aconsegueixen omplir la Sala Cabañes per presentar en Joan Mora. Ho fan amb el reclam d’un Artur Mas que no ha trepitjat Mataró en tota la campanya de les autonòmiques. En canvi, són incapaços d’oferir una bona fotografia del candidat local i el líder nacional. S’obliden de donar banderes al públic, deixen en Joan Mora sol dalt l’escenari i escatimen la música de campanya. El seu sentit de l’estètica està a anys llum del dels socialistes. Però el seu problema va més enllà. El seu audiovisual de presentació ho deixa clar: no tenen missatge. Només s’hi veu un ciutadà –enlloc diu que sigui un alcaldable- que va al gimnàs i que dirigeix la seva empresa. I què? Algú pensa explicar per què és ell el candidat i no ho és la meva veïna que va cada dia al Paradise a fer aquagimm? Això per no parlar del grafisme. On és la imatge de convergència? On són els seus colors? No tenen missatge ni estètica. Ja ho diuen els seus adversaris: “quan l’enemic s’equivoca no se l’ha de distreure”.

Per la seva banda, el PP ha començat fort. Amb una presentació feta en família. Ben preparada i amb la presència de Josep Piqué –que va ensenyar la seva cara més rància-. També han apostat per l’audiovisual. Un muntatge arriscat, que duu l’empremta de Paulí Mojedano. El candidat vol desfer-se de la imatge antipàtica, retrògrada i ultraconservadora que ha generat el PP arreu. El seu objectiu és crear empatia. Demostrar que “tenim molt en comú”. Per això presenta un vídeo èpic, que fuig de la confrontació. Hi apareix gent de totes les edats i classes socials. Vol que ens sentim identificats amb les seves sigles. La peça mostra una ciutat que està al dia i Mojedano afirma que encara pot ser millor. Una estratègia elegant i en positiu, però que probablement genera menys rèdits electorals que la crítica furibunda a les polítiques de seguretat i immigració.

La CUP també utilitza el vídeo per fer campanya. Enregistren els seus actes amb una càmera domèstica i els difonen per internet sense postproducció. Són uns clips pèssims, llargs i difícils de digerir. És precisament aquesta imatge de partit pobre la que els ajuda. Un partit fora de l’ortodòxia que si obté algun resultat serà gràcies al vot dels rebotats de tot.

I amb la precampanya també ha començat la contracampanya. Un vídeo anònim penjat al youtube i made in Cardenyola ataca al PSC. És un producte fatal, però el seu missatge és tan clar que no li fan falta recursos estètics. Des de CiU se n’han fet ressò i han obtingut la corresponent resposta dels al·ludits.

De moment, Esquerra i ICV prescindeixen dels audiovisuals. És que són uns romàntics i es pensen que ells no necessiten publicitat? Potser els passarà com a la dona del Cèsar.

La cultura, un dels grans interrogants de la campanya

Imatge de l'Antiga Beneficència, l'edifici on s'acull el Patronat Municipal de Cultura

Un dels grans debats de la propera campanya electoral a Mataró és la cultura, que ha estat històricament una patata calenta pels governs de la ciutat des de la represa democràtica. El fet -i en això hi ha consens per part de tots els partits- és que la cultura ha estat durant tot aquest temps, en certa manera, la ventafocs de la política mataronina, segurament perquè abans de parlar de cultura calia sargir la ciutat i convertir-la en un bloc compacte.La qüestió, a Mataró, no és tant què s'ha de fer, que en això tothom hi està bastant d'acord, sinó amb quin instrument s'han de fer les coses i qui l'ha de gestionar. Què vull dir amb això? Doncs que tothom està d'acord per exemple que una de les coses que cal fer és concertar més amb els privats: això, pel que fa al teatre, vol dir arribar a acords amb la Sala Cabañes i el Foment Mataroní, per citar dos exemples. El que no està clar, és, per exemple si l'estructura actual de l'instrument de gestió de la cultura local, el Patronat Municipal de Cultura, és la millor o si caldria tendir cap a un institut (ja tenim l'Institut Municipal d'Educació) o una fundació, com proposa el PP. Jaume Graupera ja va insinuar fa mesos en un debat al Museu Arxiu que aquest seria un dels grans temes de la campanya electoral del 2007.

L'altra tema, i això si que promet ser apassionant, és la més que possible guerra interna entre els tres socis de l'actual govern d'esquerres -possibles futurs socis- per controlar aquesta àrea. Els ecosocialistes d'ICV perquè -hagi passat el que hagi passat- ells han portat Cultura els darrers quatre anys i una mica el discurs de Graupera és "ara si que ve lo bo", mentre que els socialistes n'estan farts d'haver de resoldre part dels problemes que ocasiona aquesta conflictiva parcel·la del govern i podrien forçar el pacte per quedar-se ells amb aquest negociat. La novetat és que un dels eixos de campanya d'ERC serà també la cultura i els republicans -recordem la Generalitat, amb Joan Manuel Tresseras com a conseller republicà de cultura- tenen ganes de dir la seva en aquesta àrea. Seria interessant veure què pot fer el partit independentista amb la ventafocs dels governs d'esquerres dels darrers 28 anys, que ni PSC ni PSUC-ICV han sapigut portar amb suficient diligència. Els resultats a la vista estan.

Mora presenta la seva alternativa

Un dels temples del matarócentrisme, la Sala Cabañes, va ser la seu ahir de l'acte de presentació a la ciutat de l'alcaldable de CiU, Joan Mora. Mai més ben dit presentació, perquè tot i que Mora diu que ja no pot anar pràcticament enlloc sense sentir-se observat, el cert és que el grau de notorietat del candidat és realment baix.En termes de xifres l'operació va ser un èxit i les 475 localitats de la sala cabañes es van esgotar, una meta que només aconsegueixen els Pastorets i en comptades ocasions. Els centenars de cartells amb aquesta foto arturmasiana de Mora que han decorat els carrers de la ciutat els últims dies certament han fet efecte.El relleu generacional a Convergència i Unió es va fer patent i si a principis de 2003 era l'expresident Jordi Pujol qui presentava el candidat dels nacionalistes, Joaquim Esperalba, dilluns era Artur Mas qui feia de mestre de cerimònies amb Joan Mora mentre que Esperalba representava el paper d'outsider que tant bé li va.Mora va pujar intranquil a l'escenari; era el primer discurs seu davant l'atril i la parròquia convergent, que se'l mirava embadalit esperant que sigui el candidat que destroni els socialistes després de 28 anys de govern a la ciutat. Missió molt difícil, tot i que no impossible.El candidat de CiU, que si alguna cosa aporta és frescor i imatge nova, va fer pública la seva alternativa amb un discurs excessivament llarg però ben estructurat on va insinuar alguns dels punts del seu programa electoral. Aquest cop res de soterrar la via del tren com el 99 ni cap proposta espectacular: créixer menys en habitants, no fer els habitatges al Sorrall, construir un nou teatre municipal, posar més policia al carrer, habilitar pàrquings als extrems de la ciutat i apropar la gent al centre amb autobús i en immigració que els nouvinguts hagin de passar un curset d'introducció. Propostes molt socials amb alguna referència a l'excessiu intervencionisme del govern actual i picada a l'ullet nacional per fer posar "catxonda" la facció sobiranista del partit. Cap referència al món empresarial ni als emprenedors, cosa estranya sent qui és Joan Mora, un perfil inaudit en política municipal, on el més habitual és viure de les arques públiques sigui al govern o a l'oposició.Les cartes, doncs, estan sobre la taula. Els dos partits de centredreta ja han començat a ensenyar la poteta, ara cal veure què diuen des dels rengles de l'esquerra, que corren el risc d'adormir-se si no comencen a disparar. Només queden cent cinc dies per les eleccions i el més calent és a l'aigüera.