viernes, 27 de abril de 2007

El factor local

Els articulistes d'aquest bloc, tots els periodistes en general i els polítics de la ciutat vivim obsessionats amb els fets, notícies i incidències que tenen lloc al món local, a casa nostra, a Mataró o a la comarca. I per exemple creiem que el sorprenent afer que ha tingut lloc aquesta setmana a la ciutat -la descoberta d'una persona morta dins un cotxe que estava estacionat al dipòsit de vehicles de la grua des de feia uns dies- pot tenir una repercussió política i electoral a tan pocs dies de les eleccions. En definitiva, creiem que allò que passa a la ciutat -no només això, però sobretot això- pot determinar en bona mesura els resultats electorals. És a dir, que si hi ha la crisi de la legionel·la i les zones blaves a Cerdanyola el 2002 els socialistes s'enfonsen, que si la gestió del Patronat de Cultura ha estat irregular i caòtica ICV no entrarà al proper consistori i que a ERC li passarà tres quarts del mateix després del cas Llansó i la marxa per la porta del darrera del cap de llista Toni Civit el 2005.

A l'hora de la veritat es demostra que això no és tan important i que el que realment és rellevant és el vent que porten -a favor o en contra- les candidatures en àmbit nacional o estatal. És a dir, el 2003 ERC va entrar a l'Ajuntament perquè ho va fer a tota la resta de ciutats metropolitantes, de manera que no hi havia cap motiu perquè no passés el mateix a Mataró. I ara ICV mantindrà uns bons resultats a la capital del Maresme perquè més enllà del què dèiem sobre Cultura a nivell nacional el partit de Saura, Mayol, Herrera i Romeva no para de pujar. El mateix passa amb Convergència, que el 2003 va treure uns mals resultats en consonància amb la resta del país i en canvi ara sembla que ha de remuntar el vol, almenys una mica.

Per tant fet i fet està bé que reflexionem sobre les temàtiques, intríngulis i casuístiques locals però no hem de perdre de vista que Mataró està integrat en un tot que és l'àrea metropolitana de Barcelona -més que la comarca, malauramdent, si voleu-, en un altre cercle que és Catalunya i en un tercer espai que és l'Estat Espanyol. És a dir que si la brega entre PSOE i PP segueix com fins ara, els votants de Baron i Mojedano aniran a votar en massa també a casa nostra. Aquesta i no una altra pot ser la clau de les eleccions. Cal tenir-ho present.

jueves, 26 de abril de 2007

...i ja en som onze!

Ahir al migdia a nivell polític saltava la notícia que finalment una onzena formació es presentarà a les eleccions municipals del 27 de maig a Mataró: el Partit Republicà Català (PRC). És a dir que a l'Alternativa Vecinal i la CUP que ja es van presentar el 2003 en aquesta ocasió hi haurem d'afegir Esquerra Unitària, Plataforma per Catalunya, Ciutadans-Partido de la Ciudadanía i ara també el PRC. Hi haurà doncs més partits sense representació a les eleccions (sis), que partits amb representació a l'Ajuntament(cinc), dada que alguna cosa deu voler indicar: o que realment cal més oferta electoral perquè l'actual no satisfà els votants o que hi ha moltes ganes de reclamar presència pública de persones o col·lectius que en realitat ideològicament ja estan representats en el mapa polític. A aquesta segona tesi s'apuntava ahir l'exlider de PSUC Antoni Segarra al debat Pantalla Oberta de Televisió de Mataró, pel qual les cinc forces amb representació a l'Ajuntament ja representen actualment les grans sensibilitats del país.

Més enllà de que es presentin candidatures cal saber perquè es presenten, amb quin objectiu quan és obvi que difícilment treuran cap regidor. Avui, en una entrevista a Mataró Ràdio, el màxim responsable del PRC a nivell català, el mataroní Agustí Soler, aquest ha negat avui que el PRC es presenti per treure vots a ERC, amb qui comparteix ideari independentista. És el que molts sospiten i més recordant que Agustí Soler era l'altra regidor del Partit per la Independència (PI) -el primer edil era la corrosiva Pilar Rahola- que va participar en la creació d'aquest efímer partit el 1996, quan aquest es va escindir d'ERC ("bifurcar", en deia l'exsecretari general d'ERC, Àngel Colom). El 1999, l'únic cop que el PI es va presentar a unes municipals, la candidatura liderada a Mataró per Albert Pons va treure pocs més de dos-cents vots... del tot necessaris perquè l'ERC de Jordi Surinyach no pogués entrar a l'Ajuntament...

A Agustí Soler el vam poder veure per última vegada de forma pública a Mataró en la presentació d'un llibre seu respecte el cas Egunkaria, el març de 2004, a Robafaves. Ara ha col·locat a alguna persona propera -el candidat es diu Roger Soler i és d'Arenys- per encapçalar la llista del seu partit. Veurem què dóna de si aquest enigmàtic personatge. I si realment això té incidència en la llista de Francesc Teixidó a Mataró.

miércoles, 25 de abril de 2007

On són els joves d'ICV?

A tots nivells, Iniciativa per Catalunya Verds intenta presentar-se com el partit dels joves: al Parlament Europeu amb Raül Romeva, al Congrés dels Diputats amb Joan Herrera i a Barcelona amb Dolors Camats exercint de portaveu del partit. A Mataró, després de la marxa de Salvador Milà com a cap de llista, semblava que aquest estil es podria implantar i que el proper cap de llista -el de 2003- podria no arribar a la trentena. En aquella llista, en els primers llocs, hi figuren dos joves, Laura Aguilar i Carles Spa que semblava que podrien arribar a fer el relleu. La cosa, però, no va anar com s'esperava i el 2003 el cap de llista va ser Jaume Graupera, que es presentava amb la voluntat de fer de pont entre la generació de la Transició i els candidats del segle XXI, com si el salt fos massa gran per fer-lo d'un sol cop.

Graupera, però, es presentava amb diversos joves -una mica més gran que els anteriorment descrits- que podrien haver agafat el relleu el 2007. Bàsicament es parlava de dos: Jordi Merino -heterodox militant que combina el pacifisme amb les processons i els pessebres- i Joan Lleonart, orgànicament president comarcal del partit. Doncs ara cap dels dos figura a les llistes per desavinences amb Graupera, que els van portar a deixar els seus càrrecs a la comissió política local. Merino i Lleonart, en companyia de militants com Miguel Guillén -que ha desaparegut completament de mapa-, van intentar plantar batalla a Graupera per liderar la llista, però sembla ser que des de Barcelona els van tallar les ales. Aquest 2007 ICV presenta unes llistes sense cap jove en els primers llocs: Jaume Graupera, Conxita Calvo, Toni Guirao, Quitèria Guirao i Santi López. La missió de rejovenir el partit, que a la resta de Catalunya i altres estaments ha funcionat, a Mataró ha fet figa.

martes, 24 de abril de 2007

Tots mirant el mar

Hi ha temes de la campanya electoral on els partits divergeixen -ho hem pogut veure aquesta tarda a Mataró Ràdio en un debat sobre immigració al programa Cruïlla d'Europa que modera Teresa Carreras- mentre que n'hi ha d'altres en què cada cop sembla que hi hagi més conscient i el debat està en quina intensitat es defensen. Un d'aquests darrers és el mar.

Tot i que va ser durant el mandat de l'alcalde Manuel Mas que es va inaugurar el Port de Mataró, el 1991, el batlle socialista més longeu de la història de la ciutat va demostrar amb el temps que pel seu govern aquesta no era una prioritat. Prova d'això és que no ha estat fins fa quatre dies que no s'han arranjat les entrades al Port per arribar-hi amb cotxe i que l'accés pels vianants també ha estat molt deficient fins fa poc. Qui si que semblava realment interessat en el tema era Convergència i Unió, que el 1999 va tenir com a proposta estrella de la seva campanya el soterrament de la via del tren amb la voluntat d'obrir la ciutat definitivament al mar.

El 2003, però, Toni Civit va entrar a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica amb unes quantes idees entre cella i cella: una d'elles era la temàtica del Mar, relligat amb la idea de Mediterrània. No en va, una de les idees estrelles de l'home que va aconseguir fer entrar ERC per primera vegada des de la represa democràtica a l'Ajuntament era la creació d'un festival de la Mediterrània del qual el Cruïlla de Cultures de la Casa de la Música finalment es va empeltar, d'alguna manera. Per l'estiu de 2005 havia de tenir lloc la primera Fira del Mar, però la decapitació de Civit arran del cas Llansó ho va fer impossible. De fet, els socialistes -que es van dedicar a carregar-se la feina de Civit amb força mala bava després d'aquest episodi- van decidir susprendre-la sota l'argument que "no hi havia res fet" respecte aquest nou certamen.

Sigui com sigui, el canvi de president de l'IMPEM no va fer trontollar la idea de Pla de Promoció de la Ciutat ni del concepte de ciutat mediterrània, un tema que encanta a l'alcalde Baron a parts iguals amb el lema de "una ciutat per viure i treballar". De fet, l'arribada de Baron com a alcalde després de Mas ha ajudat en la consolidació d'aquesta idea que inicialment provenia d'ERC tot i que els socialistes diguin ara que feia molt temps que la tenien al sarró (a bones hores, després de 28 anys de govern). Des de 2005, l'Ajuntament ha tirat endavant diverses accions en aquest camp de la mediterraneïtat i no només això sinó que tot l'acció governamental s'ha perfumat d'aquesta essència.

Ara el Partit Popular proposa anar una mica més enllà i passar de la "ciutat mediterrània" a la "ciutat marítima", fent per exemple que els creuers facin parada i fonda al Port de Mataró en comptes del de Barcelona, que diuen que està saturat. Tot això relligat amb la creació d'una escola blava, una mena de piscifactòries i altres elements que Paulí Mojedano va explicitar en una roda de premsa el dia de Sant Jordi a la tarda al Port. Veurem què dóna de si i fins a quin punt la proposta és rigorosa -sembla ser que si-. Entremig sorprèn que Convergència i Unió -molt desapareguda del mapa els darrers deu dies per l'absència del seu candidat Joan Mora- no hagi recuperat aquesta temàtica, que li és pròpia i que era la seva proposta estrella el 1999 quan Ramon Camp va intentar el tercer round contra Manuel Mas.

lunes, 23 de abril de 2007

Què diuen els blocs?

L'alcalde Joan Antoni Baron com a president del Consorci de la TDT, fa venir per primera vegada a la història un president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, ara que els socialistes governen.

L'exalcalde Manuel Mas Mas tanca files amb Joan Antoni Baron, tot i que hauria preferit que la suecessora fos Pilar González.

L'alcaldable de Convergència i Unió, Joan Mora, aliè a la campanya, explica en el seu bloc de campanya les seves aventures als Estats Units.

El simpatitzant socialista Francesc Amat alaba Baron però en critica el populisme al seu bloc.

El crític d'art Pere Pascual critica l'acte de Montilla i Baron des del punt de vista formal.

sábado, 21 de abril de 2007

La Ségolène mataronina


A l'esquerra, Ségolène Royal, candidata del PS a les eleccions franceses. A la dreta , la presidenta de l'IMPEM Alícia Romero.

Avui que tots els diaris van plens de les eleccions franceses i de la possible -no probable, sembla- elecció de la candidata socialista Ségolène Royal resulta inevitable, en clau local, fer una traslació mataronina i parlar -malgrat la gosadia que suposa- de la regidora Alícia Romero, número tres de la llista socialista per les eleccions del 27 de maig. És cert que Romero té només trenta anys i Royal més de cinquanta, que la mataronina de moment només ha estat regidora de l'Ajuntament de la capital del Maresme i la francesa ha sigut ministra i ha ostentat diversos càrrecs, que el company de la mataronina no és el primer secretari del partit (s'imaginen?) com si passa en el cas de Royal i François Hollande... la llista de coses en què no coincideixen és llarga, d'acord. Però també és cert que aquestes dues dones comparteixen almenys tres coses: l'anar per lliure respecte el partit, l'ambició estructural que les caracteritza i la voluntat d'arribar a altres segments de l'electorat que no són els propis.

No seguirem parlant de la candidata francesa i ens centrarem en la mataronina, que és la primera dona de la llista dels socialistes mataronins tot i que ella assegura que no s'ho esperava. De fet, Alícia Romero capitaneja el grup que va entrar a l'Ajuntament l'any 99 i que també formen Montse López i Oriol Batista, els quals van en quart i cinquè lloc respectivament. En aquesta campanya, a anys llum del paper que va tenir a les eleccions de 2003 -on anava de número deu-, coordina el programa socialista (mentre que Montse López és la cap de campanya a més de secretària d'organització del partit).

L'anar per lliure: si bé en temps pretèrits Romero gaudia de la protecció de l'actual regidor de Presidència Esteve Terradas, l'actual presidenta de l'IMPEM ara ja vola totalment sola. Romero, a més, no és una persona de la confiança estricte de l'alcalde Joan Antoni Baron, del qual formen part només el primer secretari Ramon Bassas i el mateix Terradas. I Romero, tot i que preferiria formar part d'aquest nucli, cultiva també d'aquesta manera una sensació d'individualisme que és el que ha a França va catapultar Royal a la candidatura socialista a l'Elisi. La fama d'anar per lliure -maragallista si ho volen- de Romero ve de lluny, dels seus temps a les Joventuts Socialistes, on va tenir enfrontaments seriosíssims amb la resta de joves del partit que van estar a punt de fer-li tirar la tovallola als primers compassos de la seva carrera política.

L'ambició: Romero aspira a tot i ja hi ha qui li fa broma sobre si en el futur podria rellevar l'alcalde Joan Antoni Baron. Aquesta ambició -i la "capacitat demostrada" a què aludia Baron dimarts en el míting d'inici de precampanya- és el que l'ha fet anar saltant de carteres amb rapidesa des de 1999: primer va ser durant tres anys regidora adscrita a l'alcaldia, després va saltar a Joventut i Dona, el 2003 va sumar Esports i després del Cas Llansó, el maig de 2005, li va arribar la prova de foc amb el salt a l'IMPEM, del qual se n'ha sortit amb gran destresa, segons reconeixen fins i tot els seus adversaris.

La voluntat de seduir a tothom: Alícia Romero no fa política de partit, de cara endins. De fet, excepte coordinar el programa del PSC en aquestes eleccions, no té cap càrrec dins la formació de Montilla -excepte ser membre del Consell de Federació dels socialistes a la comarca-. Així, si Montse López s'està consolidant com "la dona de l'aparell", Romero es dedica a intentar arribar a quantes més capes de la ciutat millor, cosa que conecta amb l'apartat anterior de l'ambició. Des d'empresaris a joves innovadors fins a inversors passant per altres responsables polítics, Romero s'està creant una imatge de tot terreny que no pot fer més que beneficiar-la.

Després del 27 de maig veurem escrita una nova pàgina d'aquesta jove promesa de la política mataronina cridada a ser la primera dona de l'executiu. Es conformarà amb controlar "només" l'IMPEM?

miércoles, 18 de abril de 2007

La FAVM entra en política

La Federació d’Associacions de Veïns va emetre dilluns a la tarda un comunicat on recorda que els presidents d’associacions de veïns o membres d’una junta que es presenten en llistes electorals el proper 27 de maig ho fan a títol individual i en cap cas en representació de l’entitat que agrupa les associacions de veïns de la ciutat.

És una manera de treure's les puces de sobre davant la presència de persones com Santi López, expresident de la Federació, a les llistes d’ICV, de Carlos Fernández –president de l’associació de veïns de Vista Alegre- en les del PSC, d’Antonio Ruiz –membre de la junta de l’associació de Cerdanyola- que és el cap de llista de l’Alternativa Vecinal i també de Miquel Torner o Agàpit Borràs -dos activitats veïnals de Rocafonda- que estan o bé a la llista o bé als entorns de la CUP. En la nota també s’afegeix que cap d’aquestes persones pot representar la FAVM en un acte públic a partir d’ara.

Curiosa paradoxa: el moviment que en punts claus del mandat ha estat la veritable oposició al govern municipal ara es passa a fer política i almenys en el cas de Santi López "canvia de bàndol" -que hi té tot el dret, per cert- perquè passarà de tenir aquesta actitud d'oposició a coresponsabilitzar-se de l'acció del govern tot i que molt difícilment entrarà com a regidor. Tot plegat no fa més que recordar que les associacions de veïns, per alguns, són moviments prepolítics o parapolítics, que serveixen per moure's a l'entorn de l'Ajuntament sense ser-ne regidor ni tenir cap càrrec electe. Veuran com s'ho fan els de la Federació d'Associacions de Veïns el dia del seu debat electoral i qui pregunta què (i en nom de qui, és clar!).

martes, 17 de abril de 2007

Montilla engega la precampanya

Foto: Marcos Lossius (capgros.com). Montilla signant autògrafas a davant de la nova Anxaneta.


Déu n'hi do aquest vespre els socialistes. Els homes liderats per Ramon Bassas han fet una demostració de força i han omplert fins la bandera -quedaven mitja dotzena de cadires lliures- tot el Foment Mataroní, per tant quasi unes cinc-centes persones. És més del que hi havia per exemple en els darrers actes en espai tancat del PSC a Mataró, fets al Casal Nova Aliança, on hi cap menys gent i en canvi fa de fàcil omplir. Val a dir, però, que entre els assistents hi havia els grans gerents de l'Ajuntament, aquelles persones com la directora de l'IMPEM o el director de Tecnocampus a qui el govern ha convidat personalment amb ànim d'acabar d'omplir l'espai. Unes invitacions que no ajuden a dissimular la barrija-barreja entre acte institucional i acte de partit que ha desprès la vinguda de Montilla a Mataró: primer passeja per la nova Anxaneta i dos nous centres en construcció de la ciutat, després passa per l'Ajuntament i finalment protagonitza un míting del PSC on fa referència a la visita anterior.

Pel que fa al contingut del míting i als discursos que han pronunciat tan Baron com Montilla res de nou sota el cel. Tan l'un com l'altre han atiat la confrontació amb l'oposició, tan amb CiU com el PP, però sobretot amb aquest últim partit que els socialistes saben què és el que pot calentar -per reacció- el seu electorat tradicional, que tem que en part es torni a quedar a casa com a les últimes autonòmiques. Per això els discursos de Baron i Montilla, molt programàtics, han citat un rera l'altre les conquestes dels governs socialistes a Mataró, a Catalunya i a Espanya. El moment més lúcid de Baron, que estava inusualment nerviós, ha estat quan ha dit que el seu veritable rival és en aquests comicis l'abstenció. No sé si aquests discursos de to baix, de lleis i dades i conceptes, serviran precisament per aixecar de la cadira aquells a qui la política ja no els diu res.

lunes, 16 de abril de 2007

Plataformes espontànies?

Pere Vilaseca en el transcurs de la presentació de la plataforma alcalde Baron.
En una mostra més de l'americanització de la política, que concep els partits com a màquines de fer vots més que com a instruments de participació de la militància, les formacions polítiques s'han acostumat a donar a llum plataformes puntuals de suport a una causa o a una persona davant les convocatòries electorals. Són col·lectius que apareixen -suposadament- de forma espontània, que intenten generar la sensació que la ciutadania -més enllà dels partits polítics- s'organitza en clau política però sense entrar en cap formació. Òbviament l'efectivitat d'aquestes plataformes no ha estat mai demostrada, però els partits hi insisteixen amb la idea que cal reconectar amb la societat per poder guanyar les eleccions. De moment, a casa nostra, de cara a les municipals ja n'han aparegut dues: una propera a la Candidatura d'Unitat Popular -Mataró Viu- i una altra promoguda des del Partit dels Socialistes -Plataforma Alcalde Baron-. De moment, és clar. En els dos casos es tracta de col·lectius promoguts directament -de forma més o menys clara- des de les pròpies formacions, de manera que més que accions espontànies de la ciutadania són accions publicitàries dels partits. Això queda molt clar en el cas de la plataforma de la CUP: tant Pep Riera com Antoni Delgado com Juan Sánchez o Miquel Torner formen part finalment de la llista de la CUP -que no té res a envejar a la dels partits grans, per cert-, mentre que en el cas de la plataforma del PSC si bé està teledirigida des del sisè pis de la plaça de les Tereses és cert que aporta dues persones signficatives que no aniran a les llistes dels socialistes: Pere Vilaseca i Gustavo Herraiz. El primer, a més, com a home fort de la Fundació Cabanellas ha estat negociant directament amb l'Ajuntament el destí d'aquest espai i precisament no s'hi va entendre a la primera, és a dir que sap realment si en privat Baron és o no dialogant. El segon, membre de la cooperativa Arcàdia, demostra que aquest col·lectiu no és una "marca blanca" d'ICV, ni molt menys, malgrat el que digui la vox populi. Malgrat això, de la resta de persones de la candidatura moltes són persones de l'estricta confiança del primer secretari del PSC, Ramon Bassas. Molt de compte, doncs, amb aquestes suposades plataformes electorals espontànies.

viernes, 13 de abril de 2007

"Trist, difícil i desgraciat"

Amb aquests qualificatius el president del grup municipal de Convergència i Unió, Joaquim Esperalba, va qualificar la jornada d'ahir en referència al ple extraordinar on el regidor Antoni Valls va dimitir i Josep Lluís Martí va ser apartat de la disciplina del partit i va quedar com a regidor no adscrit. Va ser el darrer episodi de la crisi que va encetar-se dimarts al vespre quan el candidat de CiU, Joan Mora, va comunicar a Valls i Martí que no comptava amb ells per a la llista i que va seguir dimecres al matí amb la dimissió de Valls i l'endemà al matí amb l'anunci d'Esperalba d'expulsar Martí del grup municipal.

Després del ple extraordinari d'ahir, on Martí ja va exercir de regidor no adscrit -votant en sentit diferent en alguns casos respecte CiU-, quedava però una incògnita per resoldre: una possible llista alternativa d'Unió a les municipals. Aquesta possibilitat s'ha esvaït totalment en les darreres hores i ara el que està en dubte és que Josep Lluís Martí segueixi exercint la presidència d'UDC a Mataró. En aquest sentit qui puja enters per a succeir-lo és Marcel Martínez, l'home que anirà de número tres a la llista de Joan Mora i fill de l'històric advocat i diputat d'Unió a les Corts espanyoles durant la primera legislatura Santi Martínez.

A Joan Mora, per tant, la jugada li ha sortit bé, malgrat el cop de porta d'Antoni Valls i la galdosa situació que ahir es va produir al ple, amb Joaquim Esperalba titllant de "personatge" Josep Lluís Martí i aquest declarant el mateix migdia a Mataró Ràdio que del seu cap de files "s'ho esperava tot". Les tensions larvades des de fa temps han explotat finalment abans del final del mandat. Joan Mora també era al ple -no a primera fila sinó al final de tot, durant una estona- però ha fet bé d'esquivar la crisi i presentar-lo com un succés exclusivament del grup municipal. Falta saber, com sempre, quin efecte haurà tingut la crisi davant la ciutadania i si haurà servit per reforçar el perfil renovador del nou candidat o per presentar-lo com un dèspota que talla el cap sense contemplacions a aquells que no li interessen.

P.D.: Més enllà de la crònica política, avui és necessari recordar la figura de Lluís Lligonya, el director de TVM mort aquesta matinada. Descansi en pau.

miércoles, 11 de abril de 2007

La crisi torna a CiU

La caiguda de Maria Rosa Cuscó del número tres al número cinc semblava que havia de ser la gran notícia política del dia. Ahir al vespre, però, a banda dels independentistes, el comitè electoral de CiU també estava reunit. Ho va estar molta estona, fins la una de la matinada, i va ser una reunió molt tensa, on Joan Mora va comunicar a Antoni Valls -que fins ara s'havia posicionat com el seu home de confiança en temes urbanístics- i a Josep Lluís Martí, els dos d'Unió Democràtica (Martí n'és el president local), que no anirien a la llista del 27 de maig. Va ser un gerro d'aigua freda pels altres dos, que esperaven formar part de l'equip de Mora i que havien manifestat la seva il·lusió de seguir.

Aquest matí, la notícia saltava a la primera plana de l'actualitat política a través del diari digital capgros.com. Acte seguit, Josep Lluís Martí i Antoni Valls convocaven una roda de premsa a les quatre de la tarda per explicar als mitjans la situació creada arran de la seva exclusió. Abans, però, ha transcendit que Antoni Valls havia presentat l'acte de dimissió i en una entrevista a Mataró Ràdio ha insinuat per primera vegada la possibilitat de presentar-se sota unes sigles pròpies. Una possibilitat poc probable i que segurament no reeixirà, però que cal tenir en compte per l'impacte que podria tenir en el primer partit de l'oposició. Veurem com segueixen les coses.

Alguns militants de la federació ja han reaccionat davant la notícia. Caldrà veure si és només l'opinió d'un militant o realment l'aterratge de Joan Mora com a candidat no ha estat tan suau com es preveia i Mora comença a tenir gent descontenta tan a CDC com a UDC. En tot cas, la crisi torna a Convergència i Unió.

martes, 10 de abril de 2007

Després de tot, Maria Rosa Cuscó

Se’n va. Maria Rosa Cuscó deixa la primera línia de la política. L’assemblea que els independentistes han celebrat aquest vespre ha aprovat una llista en què l’actual regidora de Dona, Participació i Cooperació ocupa el cinquè lloc. Si els independentistes repetissin els resultats de 2003, Cuscó es quedaria a tres candidats d’una cadira al consistori. Està clar que no repetirà. La decisió l’ha avançat aquest dimarts l’informatiu 24 hores de TVM.

Cuscó ha tornat d’unes vacances a Cuba amb la decisió presa: vol tornar a l’ensenyament. Sembla que fins i tot s’havia plantejat desaparèixer de la llista dels independentistes. La regidora està molesta amb el partit perquè, després de tot, se la pretenia relegar al tercer lloc de la candidatura.

La gestió de Maria Rosa Cuscó ha passat sense pena ni glòria. El més destacat ha estat la creació d’un centre per a la dona a Rocafonda, recentment inaugurat. Però de la resta se n’ha parlat ben poc. En el cas d’Esquerra però, la discreció és un mèrit. Cuscó es va estrenar per substituir al dimissionari Toni Civit, a qui van convidar a marxar acusat de mobbing. Va donar la cara davant dels socis de govern. Va aguantar estoicament una retallada competencial. Es va haver d’entendre amb Genís Bargalló, un company de partit desvergonyit, que primer va dimitir i després va trencar el carnet d’ERC amb l’excusa de la reedició del tripartit. El tercer lloc no li compensa i s’ha enfadat.

Després de tot, Maria Rosa Cuscó se’n va.

miércoles, 4 de abril de 2007

Només repeteix Graupera

D'aquestes properes eleccions municipals és simptomàtic que només un dels cinc cap de llista dels partits diguem-ne "tradicionals" -aquells als quals se'ls suposa una estructura més força- repetirà en aquesta tasca: Jaume Graupera, d'Iniciativa per Catalunya Verds, que mantindrà la terminació "Esquerra Unida i Alternativa" malgrat els pesi a la gent de Joan Fàbregas. De la resta de partits Joan Antoni Baron substituirà Manuel Mas (PSC), Joan Mora a Joaquim Esperalba (CiU), Paulí Mojedano a Joan López (PP) i Francesc Teixidó a Toni Civit (ERC). És una mostra de la debilitat de les estructures locals dels partits: el que té més militants -se suposa- és el PSC i la xifra de gent que mou entre militants i simpatitzants no s'enlairà massa més amunt de les cinc-centes persones. És a dir que no mobilitza ni el 0,5 per cent dels mataronins.

Si tirem enrera quatre anys la situació era semblant a l'actual: el 2003 Joaquim Esperalba substituïa a Ramon Camp com a cap de llista de CiU, Toni Civit a Jordi Surinyach a ERC i Jaume Graupera a Salvador Milà a ICV. Potser es pot argüir que ja és bona la renovació i que justament un dels pecats dels polítics és romandre massa anys en el càrrec, però també deu ser cert que al final l'empenta dels partits depén de les disponibilitats (i ganes) de les persones en concret. Així, els canvis en el lideratge dels grups municipals no ajuden gens a consolidar alternatives ni a donar la impressió d'un sistema estable. Un fenomen que passa sobretot en els rengles de l'oposició i especialment en el cas de CiU. Excepte Ramon Camp el 1987 i el 1991 mai l'actual federació nacionalista mai ha repetit un candidat a les eleccions municipals més de dos cops.

lunes, 2 de abril de 2007

El PSC va amenaçar d'expulsar ERC del govern

L'agitació de la setmana passada, causada per la nova proposta de trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas, va "tapar" una altra situació prou interessant que, curiosament, semblava una rèplica local de l'estrambòtica situació creada al Parlament de Catalunya arran de les mocions en favor de l'autodeterminació impulsades per CiU i ERC. En aquest cas es tractava de les relacions entre el PSC i ERC dins el govern municipal.

El fet és que dimarts al matí, tot i que teòricament havia dit als seus socis de govern que anava a a Andorra, el portaveu del grup municipal d'ERC Francesc Teixidó i el coordinador de Prohabitatge, Sergi Penedès (número 2 a la llista dels independentistes), es van desplaçar fins a Londres per conèixer de primera mà la feina d'una firma britànica dedicada a convertir contenidors prefabricats en cases normals i corrents. Els republicans volien apuntar-se un "trumfo" i emportar-se a Mataró la idea, sent la primera ciutat catalana en fer-ho. Així, sense dir res al servei de premsa de l'Ajuntament, van convocar alguns dels grans mitjans nacionals -TV3, Catalunya Ràdio, El Punt- i van fer una presentació pública de la proposta -que la resta del govern així com l'alcalde Baron desconeixien de dalt a baix- al mig de la capital britànica.

Quan els homes forts del PSC se'n van assabentar, dimarts al migdia -van sortir al Telenotícies Migdia d'aquell dia- se'ls van posar els pèls de punta, sobretot perquè Teixidó sembla que es va saltar diverses reunions claus relacionades amb la nova proposta de l'afer de Can Fàbregas que s'estava cuinant aquell dia. Però aquesta només va ser la primera part de la història, perquè dimecres, un cop ja s'havia fet pública l'estrambòtica idea de traslladar la fàbrica (acceptada per la tranquil·la Maria Rosa Cuscó), Teixidó apareixia a primera hora del vespre en un mitja de comunicació de la ciutat desmarcant-se de la nova proposta del govern (que la companya Cuscó havia avalat, recordem-ho). Al sisè pis de la plaça de les Tereses llavors si que van dir prou i es va produir una trucada d'alt voltatge polític que podria haver estat crucial: els socialistes van amenaçar als seus companys de govern que, o rectificaven immediatament les seves declaracions, o l'endemà no calia que ocupessin les seves cadires. El diligent Teixidó així ho va fer, per poder salvar la cara. Divendres al matí, Teixidó i Baron es van reunir a la Casa Gran per parlar de totes aquestes qüestions. El resultat de la reunió no ha transcendit.

domingo, 1 de abril de 2007

Els nous homeless no tenen partit

HABITATGE CONSTRUÏT 2000 - 2006

________________Mataró___Sabadell

Pisos socials
/mil habitants.......0'99 ..............21'87

Pisos socials.........117.................4386

Pisos totals...........8479..............16837

% pisos socials......1'38................26'05


Són dades publicades aquest diumenge al diari "El Punt". El periodista Ivan Vila ha fet una relació de l'habitatge protegit dels municipis catalans de més de 50 mil habitants. Mataró hi apareix com "la creu". La capital del Maresme és el municipi amb menys habitatge protegit construït ens els últims sis anys. Dels 5277 habitatges construïts els anys 2000, 2003, 2004 i 2006 no n'hi ha cap de protecció.

Mataró ha demostrat falta de previsió i planificació. És cert que l'habitatge no ha estat una prioritat dels anteriors governs, amb diferents líders... però amb dos dels partits que avui manen la ciutat (PSC i ICV). Esquerra, que aquesta legislatura ha assumit la cartera d'habitatge, tampoc se'n pot rentar les mans. Del 2003 al 2006 només s'han acabat 30 pisos socials. Sant Boi de Llobregat, que és el penúltim de la llista, n'ha acabat 126 en el mateix període, 45 d'ells a l'equador del mandat.

A banda de Sabadell, també governada pel PSC, al tripartit local d'esquerres i catalanista li passa la mà per la cara Sant Cugat del Vallès, una ciutat al càrrec del nacionalista Lluís Recoder (991 pisos socials en sis anys).

Ser mileurista és fotut. Però ser milaurista a Mataró és tenir tots els números per anar-se'n a viure sota un pont. La suposada solució al problema de l'habitatge a Mataró és un pla local que només preveu la construcció de 1505 habitatges amb preu de protecció pública d'aquí al 2015. Probablement cap dels regidors té problemes per accedir a una vivenda ni per sobreviure després de pagar el lloguer. A més, sembla que els partits tradicionals estan convençuts que els homeless són abstencionistes. Si no, que ho demostrin amb propostes realment ambicioses.