El joc de les cadires

Encara no han passat 48 hores de les eleccions però representants del PSC i d’Esquerra Republicana -segons ha avançat Mataró Ràdio- ja han mantingut aquesta mateixa tarda la primera trobada informal per comentar els resultats dels comicis però sobretot per posar les bases de l’acord que ha de permetre configurar un nou govern d’esquerres a la ciutat. Per la seva part, ICV reflexiona aquest vespre en la seva Comissió Política Local sobre la incorporació o no dels ecosocialistes en un nou govern d’esquerres.

El mateix diumenge, l’alcaldable dels republicans, Francesc Teixidó, va tancar la porta a un possible pacte per governar amb minoria amb Convergència i Unió. Avui els independentistes ja negocien –informalment, això sí- els llocs que ocuparan en el proper govern. Els independentistes volen mantenir la regidoria d’Habitatge que han controlat tot el mandat actual per rematar la feina feta i aspiren a controlar una de les àrees estrella del govern. En un primer moment, els independentistes apostaven per intentar recuperar l’IMPEM, però segurament la voluntat dels socialistes de consolidar també la feina feta per Alícia Romero a la institució radicada al carrer Herera farà que ERC pressioni per obtenir la presidència del Patronat Municipal de Cultura, actualment en mans del líder d’ICV Jaume Graupera. A favor d’aquesta idea hi juguen el fet que Graupera hagi quedat cremat com a regidor d’aquesta àrea i que el conseller de Cultura i Mitjans de la Comunicació, Joan Manuel Treserras, proposat per ERC, té bona conexió amb el número 1 i de 2 de la llista dels indenpendentistes. De fet, Tresserras va dinar un dia de la setmana passada al centre de la ciutat amb diverses persones de l’àmbit cultural de la ciutat. Si finalment, els socialistes pressionen per aconseguir aquesta àrea s’apunta el nom d’Ivan Pera com a substitut de Graupera.

D’altra banda, per a les àrees d’Urbanisme, i per tant com a substitut d’Arcadi Vilert, sona el número 2 i home fort del PSC Ramon Bassas, mentre que Oriol Batista el podria substituir a Via Pública. Junt amb Esteve Terradas, que seguirà en l’àmbit de Presidència aquests quatre regidors serien el nucli dur dels socialistes al govern.

Tot queda (pràcticament) igual

Hem passat una nit electoral històrica com totes, emocionant, sorprenent, que ens ha tingut amb l'ai al cor cada dos minuts. L'absència de resultats entre les vuit del vespre i 3/4 de 9 ha fet que durant quaranta minuts hàgim estat víctimes de les tribulacions dels sondejos i primers mostrejos. Quan passaven cinc minuts de les vuit hem anunciat per Mataró Ràdio el que deia l'enquesta de TV3 sobre Mataró, fidelment recollit per capgros.com. Aquesta enquesta, molt esbiaixada respecte els resultats finals, donava 2-3 regidors a la CUP i cap a ERC i insinuava la presència de l'Alternativa Vecinal i Ciutadans amb un regidor. Un panorama fragmentadíssim. Al cap d'uns trenta minuts ha aparegut el mostreig de Televisió de Mataró, que donava entre dotze i tretze regidors al PSC, set a CiU, cinc al PP, entre zero i un a ICV i entre un i dos a ERC, mentre que segons aquest mostreig la CUP quedaria fora.

Els resultats oficials els hem sabut cap a les deu de la nit. El PSC s'ha quedat amb el mateix nombre de regidors -onze- que tenia, Convergència i Unió ha sumat un regidor als sis que tenia -com era previsible, donat els mals resultats del 2003-, el PP no ha rendabilitzat una ambiciosa campanya i ha perdut un dels seus cinc edils, ICV ha perdut -com també era previst- un dels regidors que ha anat a parar a mans de la CUP, la gran sorpresa de la jornada -també previsible però sorpresa al capdavall. Hem anunciat en directe, de fet, a Xavier Safont-Tria que era nou regidor de l'Ajuntament, ha estat un moment impagable-. I ERC s'ha quedat amb els dos electes que ja tenia. El tripartit doncs, suma igual encara que amb dos socis petits amb idèntic número de regidors. I l'oposició suma el mateix només que es restableix un cert equilibri natural pel qual una ciutat com Mataró ha de tenir un primer partit de l'oposició clar com CiU. Caldrà veure en què es tradueix la presència de la CUP, que ja ha dit que no pactarà de forma estable amb ningú. L'alcalde de la ciutat, si no passa un daltabaix, seguirà sent Joan Antoni Baron. Tot queda doncs, pràcticament igual.

L'últim round a TVM

Els alcaldables de les cinc formacions amb representació al consistori van protagonitzar ahir dimecres al vespre un debat de guant blanc a Televisió de Mataró en la darrera convocatòria que els agrupava just abans de les eleccions de diumenge. El candidat de CiU, Joan Mora, i el del PP, Paulí Mojedano, van rivalitzar en el cos a cos amb el candidat socialista, Joan Antoni Baron, que va començar fluix però a mesura que va anar avançant el debat va saber controlar l’envestida de l’oposició. Per la seva part, l’ecosocialista Jaume Graupera va defensar l’acció de govern junt amb Baron i el republicà Francesc Teixidor va jugar el paper d’outsider, intervenint pràcticament només per explicar les seves propostes.

El primer xoc de la nit va tenir lloc entre Mora i Baron arran de la política de comunicació del nou govern, que inclou l’impuls d’un nou canal local de Televisió Digital Terrestre. El candidat de CiU va acusar el govern de gastar cent milions de les antigues pessetes en una nova televisió o en un butlletí municipal que “ningú ha demanat”, va dir. Aquí Baron va recordar a Mora que va ser precisament el grup municipal de CiU qui va promoure la creació d’una publicació editada des de l’Ajuntament: “Van ser vostès que el van demanar, el butlletí”, li va etzibar el candidat socialista a Mora.

En alguns moments del debat va ser el propi Baron qui va atacar Mora, de qui va venir a dir que no coneix els temes que parla: “Senyor Mora, els seus companys el deuen haver informat malament. El projecte de la Ronda Barceló amb què vostès van votar ja hi apareixia la torre”, va retreure-li. Pel que fa al Tecnocampus, el candidat de CiU va insistir en la idea que la construcció d’un nou edifici per la nova universitat és innecessari però aquí Baron va treure a Mora un retall de premsa del diari digital capgros.com on l’actual candidat de CiU es mostrava entusiasmat amb el projecte.

L’alcaldable de l’altre grup de l’oposició, Paulí Mojedano, va estar incisiu com sempre i va acusar Baron de ser incapaç de resoldre els problemes de la ciutat i, en línia amb Mora, de gastar-se diners en l’àmbit de comunicació quan assumptes com la Nau Gaudí porten anys sense resoldre’s. Mojedano no només es va enfrontar amb l’alcalde sinó que també es va acarnissar amb el líder d’ICV, Jaume Graupera, de qui va dir que tenia “discursos buits”. La proposta de ciutat marítima dels populars –i la possibilitat tècnica de que es pugui dur a terme- va marcar un altre enfrontament entre Baron i Mojedano.

Gran part del debat es va centrar en les problemàtiques quotidianes com per exemple amb l’habitatge, un dels flancs històrics dels governs socialistes a Mataró i també del darrer tripartit, ja que Mataró és la ciutat catalana de més de cinquanta mil habitants que menys pisos públics ha fet els darrers quatre anys, concretament 116. Aquí el candidat nacionalista Joan Mora va aprofitar per atacar l’equip de govern i va exigir a Baron que no donés la culpa d’aquesta mancança als governs anteriors de la Generalitat: “Fa uns quants anys que vostès governen i la situació està igual, alguna cosa deuen haver fet malament”, va dir.

El tema de la immigració va aparèixer amb força en el debat però de forma assossegada. L’alcaldable del PP, Paulí Mojedano, va dir que el fenomen pot ser “una amenaça” si no s’afronta adequadament. Al seu torn, el candidat d’ICV Jaume Graupera va lloar la postura moderada que exhibeix el PP local a diferència de l’enfocament que ha donat a la qüestió alcaldables com del del PP de Badalona, Xavier Garcia Albiol. Però Mojedano, tot i agrair les paraules, va ser contundent amb Graupera i li va dir que si es seguís la política d’ICV la immigració es convertiria en un problema.

A la part final del debat, que en alguns moments va transcórrer fins i tot enmig d’un ambient agradable, Graupera va sorprendre tothom insinuant un pacte entre PSC i ERC per treure una incòmoda ICV del govern: “El candidat socialista no para de picar l’ullet al d’Esquerra; queda clar que la força que jo represento és un perill per a tothom”, va concloure.

El primer míting real de Mora

El candidat de CiU Joan Mora va fer ahir a la nit al Casal Nova Aliança del carrer Bonaire el seu primer míting real, sense papers, com fan els polítics de debò. Res a veure doncs amb l’acte de presentació de la seva persona el passat mes de febrer, a la Sala Cabañes, on també el va acompanyar el líder actual de CiU, Artur Mas, amb qui manté un bon feeling. Però ahir dalt de l’estrada del Casal es van fer avinents definitivament almenys dues coses: que Mora hauria necessitat un any de rodatge per agafar les formes del polític dret i fet i que el seu discurs no té una, dues o tres idees forcça que li serveixi per presentar amb claredat la seva alternativa, com si ha aconseguit el Partit Popular de Paulí Mojedano (Ciutat ecològica, ciutat marítima i ciutat dels avis són els seus tres eixos).

Primer va parlar Artur Mas, fent de teloner, que va ser molt clar en el seu discurs: o el tripartit o CiU. Qui voti ERC perquè així creu que pot pressionar CiU en el flanc nacional s’equivoca i el que ha de fer és votar CiU, va dir. Es nota els anys que porta davant el faristol i, tot i que està a anys llum de l’espontaneïtat de Jordi Pujol, Mas n’has après moltíssim i comença precisament a “pujolejar” i a jugar amb el públic mentre discurseja. I és molt clar. Joan Mora també n’ha après a una velocitat de llampec en els darrers dos-cents dies, però definitivament va quedar clar que amb això no n’hi ha prou: en els més de trenta minuts que va durar la seva intervenció, una al·locució nerviosa, fins i tot agressiva, es va evidenciar que no hi ha un fil conductor ideològic en les seves propostes. Mora simplement va repassar els arguments molt puntuals, molt concrets que ha anat desglossant durant la campanya: el cotxe fantasma de les multes, l’Ajuntament malgastador i mal gestor, l’especulació de PUMSA, la negativa al nou projecte de la TDT i a l’edifici de les universitats al Tecnocampus... tot plegat tamisat només pel lema de que “27 anys de que manin els mateixos és massa” (a Barcelona si que diuen 28), que si que és un element cohesionador del discurs però molt evident i gastat.

Així doncs, més enllà d’aquest darrer ítem, durant la precampanya i els dotze dies que portem de campanya Mora no ha aconseguit transmetre amb claredat quins són els motius que fan inexcusable un canvi de govern a la ciutat: en diverses ocasions l’ha titllat de massa intervencionista (PUMSA), en altres d’excessivament “adormit” (Cultura, capitalitat de la comarca), en unes terceres de massa ambiciós (Tecnocampus i TDT) i encara en alguns moments de “tirar de la rifeta”. Missatges contradictoris que costa de desxifrar i que han impedit que el flamant candidat de CiU través un discurs propi, potent, coherent i autènticament il·lusionador fora de les fronteres electorals de CiU, que és el que necessitaria la federació per guanyar les eleccions.

Alguns dels arguments que ha usat, a més, no s’aguanten sobre el paper: com es pot dir que PUMSA és una empresa especuladora –per més que ho sigui- quan els representants de CiU han votat a favor pràcticament sempre de les resolucions en el consell d’administració d’aquesta empresa? Com es pot demanar la supressió del butlletí municipal si justament CiU va ser-ne un dels màxims impulsors? Com es pot reclamar la construcció d’habitatges de protecció oficial si durant el mandat de CiU a la Generalitat durant vint anys pràcticament no se’n va construir cap a la ciutat? Com es pot dir que el govern es posa ara mateix les piles respecte el turisme si aquest va ser una de les grans novetats de l’aterratge del republicà Toni Civit a l’IMPEM el 2003?

El candidat de CiU, en canvi, no ha utilitzat amb contundència la munició que tenia a les mans i que li hauria pogut ser molt útil: l’estrafolària situació creada pel govern a les Cinc Sènies, el desgavell existent en el Patronat de Cultura durant tot el mandat amb edificis infrautilitzats com Can Xalant, les males relacions del Patronat d’Esports amb el Club Esportiu Mataró, els problemes entre l’IMPEM i la Unió de Botiguers o la sensació de disbauxa generada en el sí de l’equip de govern, que ha perdut quatre de les cares amb què va començar la seva marxa el 2003 –una d’elles l’alcalde- i ha estat sotmès durant tot el mandat a canvis rocambolescos en funció de les necessitats dels partits més que no pas de la ciutat. Probablement Mora pugi un regidor diumenge perquè els resultats dels nacionalistes el 2003 van ser desastrosos, però queda pendent acabar de saber què vol ser CiU de Mataró quan sigui gran.

Els enigmes de les Cinc Sènies

L'alcaldable d'Esquerra Unitària, Joan Fàbregas, ha carregat avui amb duresa en unes declaracions a Mataró Ràdio contra la seva excompanya de coalició Quitèria Guirao, l'actual regidora de Ciutat Sostenible i Llicències. És obvi que els homes d'Esquerra Unitària aprofiten qualsevol escletxa per atacar aquells amb qui han compartit -a males- uns quants cursos polítics, almenys des de 2003, perquè combaten per segments semblants de l'electorat, tot i que no iguals. Però també és clar que al voltant de l'incendi que es va produir ara fa tot just vuit dies hi ha massa preguntes que floten a l'aire sense resposta.

Les dues primeres són per a Quitèria Guirao: perquè portant la regidoria de Llicències i havent actuat amb contundència en el camp de les antenes de telefonia mòbil no ha tancat en els quatre anys de mandat un negoci a totes llums il·legal? I perquè quan els serveis de premsa de l'Ajuntament reconeixen que el negoci de la fàbrica tèxtil cremada però sobretot el pàquing de les Cinc Sènies Quitèria Guirao es nega a fer declaracions als mitjans? Les següents preguntes són també per a Iniciativa: perquè el dissabte al vespre Jaume Graupera mira de tapar la qüestió assegurant que en el proper mandat si que tiraran pel dret en prohibir usos no agrícoles a la zona agrícola de les Cinc Sènies? Hi ha encara més qüestions pels hereus del PSUC: per què Salvador Milà va permetre que aquest negoci il·legal seguís funcionant i, segons el propietari dels terrenys Joan Dorda, va arribar a firmar un document manuscrit on l'extotpoderós regidor d'Urbanisme li donava via lliure sine die?

Però no només ICV ha d'aclarir aquestes qüestions. Els socialistes també haurien de donar la cara respecte algunes coses: per què Arcadi Vilert reconeix que el pàrquing no tenia llicència i que des de 1997 -fa deu anys!- s'està tramitant? Tant llargs són els processos administratius? Perquè no se li diu que no si està fent una activitat no agrícola en una zona que en principi només pot acollir aquests usos? Són els socialistes els que no han volgut enemistar-se amb Joan Dorda, el propietari dels terrenys, per alguna raó que se'ns escapa? Què té a veure que Dorda figuri en el número 21 de la llista del Partit Popular en aquestes eleccions? I parlant del Partit Popular, perquè ara el Paulí Mojedano proposa construir només el deu per cent dels terrenys de les Cinc Sènies i n'hi diu Sant Simó i ho vol sotmetre tot a referèndum?

Masses preguntes sense resposta. Farien bé Joan Mora (CiU) -que ja es va mostrar prou contundent a mitjans de la setmana passada- i Francesc Teixidor (ERC), els únics no esquitxats per l'afer, de demanar responsabilitats als seus oponents -en el cas de Mora- o companys de govern -en el cas de Teixidor-.

Els polítics van de romeria

El candidat socialista Joan Antoni Baron passejant-se avui per una de les 'casetas'. Foto: Sara González (PSC).

La Romeria Rociera ha coincidit aquest any just amb l’equador de la campanya electoral i això ha provocat la presència massiva -almenys una mica superior a la de l'any passat- de polítics locals a aquesta cita. Cal recordar, però, que alguns com Quim Fernàndez de CiU, l'alcalde Joan Antoni Baron o Paulí Mojedano del PP no se la perden mai, per tant no se'ls pot acusar d'haver pujat al Parc Forestal a "fer el numeret" una setmana abans de la cita amb les urnes. En aquesta ocasió també hi havia els ecosocialistes Jaume Graupera i Quitèria Guirao, el candidat de CiU Joan Mora i una bona tropa de militants socialistes que se senten com peix a l'aigua en aquesta celebració. No hi era -incomprensiblement, en un acte de ciutat que en tres dies congrega entre cinc i deu mil persones- cap representant d'ERC, a diferència dels dos anys anteriors. És que els d'ERC creuen que no poden treure cap vot d'aquesta cita i per això no hi van?

Més enllà d'això és curiós veure com el fair play -el bon rotllo, que en diríem ara- segueix presidint aquestes celebracions. A la caseta de la Casa d'Andalusia hi havia asseguts, davant per davant, a la mateixa taula, l'excap de llista de CiU a Mataró (1987, 1991 i 1999) Ramon Camp i l'alcalde i candidat socialista Joan Antoni Baron. A la dreta de Baron hi seia el primer secretari del PSC Ramon Bassas, decidit partidari de la Romeria Rociera i de conectar amb els sectors tradicionals del socialisme local. I davant seu, a la dreta, hi seia Joan Mora, l'actual cap de llista de CiU, amb qui dimecres a Televisió de Mataró va tenir una forta discussió en la qual el nacionalista li va arribar a etzibar que era "un mentider compulsiu". Al costat de Mora hi havia Quim Fernàndez, el lloctinent de Mora. I aquí no passa res. També l’altre dia l’alcaldable del PP, Paulí Mojedano, presentava les propostes d’educació de la seva formació i mentre ho feia va elogiar la feina feta pel regidor Pep Comas, d’una força tan poc propera al PP com ICV-EUiA. I encara més: en el debat del dimarts, a l'Havana, Mojedano feia broma amb Jaume Graupera dient que personalment li queia la mar de bé.

Aquest bon ambient de precampanya també pot ser malvist pels electors donant arguments a aquella idea de "tots són iguals" o "en el fons tots són amics, del mateix partit". No crec que sigui cert. El que passa és que els polítics de casa nostra, en general, tenen força seny i saben diferenciar la dimensió política de la personal. Els periodistes devem ser els únics que comprovem això dia rera dia, ple darrera ple. Esperem que no es perdi.

MOJEDANO I EL DVD DE GARCIA ALBIOL

Avui, també, La Vanguardia publica una entrevista al candidat del PP a Mataró on Paulí Mojedano es desmarca del seu company de files a Badalona: "Personalment no hauria fet el DVD del Partit Popular de Badalona, penso que s'hi diuen coses i es denuncien situacions certes, però no estic d'acord en barrejar el discurs de la inseguretat amb la immigració".

La setmana dels debats

Els candidats a les properes municipals, ahir cap a les deu de la nit, van sospirar profundament. Segurament ho faran encara més el divendres que ve, dia 25, quan s'hagi acabat la campanya electoral i ja tot estigui en mans dels electorals. Diem que ahir van respirar amb alleugeriment perquè es donava per acabat un minicicle de quatre debats consecutius que de dilluns a divendres ha tingut ocupats els caps de llista: dilluns a Tele Taxi Televisió, dimarts a l'escola Anxaneta parlant de l'Havana, el dimecres a Televisió de Mataró i ahir dijous al Foment Mataroní en un acte convocat per Capgròs i Mataró Ràdio.

L'únic que ha participat en els quatre debats ha estat el candidat de CiU, Joan Mora, que en els darrers dies ha posat la directa i malgrat la incapacitat per articular un discurs amb tres idees força clares i definitives sembla que comença a convèncer a propis i a aliens. El cap de llista d'ERC, Francesc Teixidó -cada dia més posat en el paper de candidat-, ha participat en tres dels quatre debats (tots excepte el de l'Havana), igual que Jaume Graupera (es va perdre el de TVM, el va representar la regidora Quitèria Guirao) i Paulí Mojedano (es va perdre també el de TVM, sent substituït pel seu dos Juan Carlos Ferrando). D'aquests dos diversos mitjans i periodistes coincidien avui en assenyalar Mojedano com a veritable vencedor del darrers dels debats. Finalment el candidat socialista Joan Antoni Baron només ha participat en dos dels quatre debats, evitant participar en aquells on hi ha presència de deu de les onze candidatures (el Partit Republicà Català "passa de tot" i demostra que no li interessa Mataró sinó erosionar les candidatures com ERC).

Aquests quatre debats se sumen als dos que hi van haver en dies anteriors al Casal Nova Aliança i a l'Escola Universitària del Maresme convocat per la FAGEM. Aquesta potser passarà a la història no per ser la campanya dels blocs i els vídeos penjats a You Tube sinó per haver generat el número de debats més gran en unes municipals a la ciutat. Ara tan sols queda el debat clau, el darrer, a Televisió de Mataró, dimecres que ve, entre els cinc caps de llista. Serà el darrer round. Mentrestant els candidats han de treure tota l'artilleria que tinguin a sobre -Mojedano ho ha fet avui parlant de "la ciutat dels avis"- i intentar convèncer a tothom qui puguin. Només queden nou dies per saber qui serà el nou alcalde de la ciutat.

El PP busca punts en comú

Seguim en el repàs dels lemes de campanya de cadascuna de les formacions: avui és el torn del Partit Popular. Des del llançament del candidat, fa ja unes quantes setmanes en un acte al Port de Mataró, Paulí Mojedano ha jugat pràcticament amb un sol eslògan que pretén trencar les barreres tradicionals de les sigles "PP" i abraçar un electorat que li pot ser proper però que no acaba de veure's votant el partit d'Acebes i Zaplana: "Tenim molt en comú".

L'elecció d'aquest lema -així com el vídeo de la precampanya, on es veia un Mataró de futur sense ensenyar la cara lletja de la ciutat- són denotatius de l'estil de campanya que ha volgut imposar Paulí Mojedano: una campanya en positiu, de propostes clares i concretes, sense mostrar cap mena d'agressivitat ni sectarisme. I això Mojedano ho fa tot i saber que una campanya com la de Xavier Garcia Albiol li donaria rèdits a molt més curt termini (igual que l'opció Vidal-Quadras, tot i que deixava el PP català en la marginalitat política, era més efectiva que la de Piqué).

En els cartells de campanya el PP local usa un altre lema -"Confiança-Confianza", així en bilingüe, tot i la similitud entre les dues paraules- que és coherent amb la idea de "Tenim molt en comú", que busca generar una sensació de proximitat amb un partit que -malgrat tenir molts vots a Mataró- sovint ocupa una posició difícil, ja que està abocada a pactar amb una Convergència i Unió que perd un llençol a cada bugada.

Pel que fa als anuncis insertats als setmanaris de premsa gratuïta, a diferència de candidats com Baron, Teixidor i Mora que reprodueixen simplement el seu cartell de campanya -o en fan una aplicació-, el PP ha produït un anunci cada setmana que busca conectar amb l'actualitat. L'únic que cal lamentar són les faltes d'ortografia que apareixen en aquests anuncis -l'última divendres passat, "mil·lió"- així com les que hi ha a www.paumojedano.com, la web del candidat.

RECORDA: DIJOUS DIA 17, 2/4 de 8 del vespre, "UNA HORA PER ESCOLLIR ALCALDE"
DEBAT ENTRE ELS CINC ALCALDABLES PROMOGUT PER CAPGRÒS I MATARÓ RÀDIO

CiU: profussió de lemes

Mora en l'acte d'inici de campanya al restaurant Punt de Sal. Foto: Albert Canalejo.


Convergència i Unió ha generat fins al moment una certa nebulosa respecte el missatge electoral que ofereix als mataronins, una confusió sorgida de l'ús de més d'un lema durant la precampanya electoral i el fet que no n'hagin acabat de trobar cap que tingués gràcia -en la línia de l'enaMORA de presentació del candidat nacionalista- en tot aquest temps.

El lema que s'adjunta finalment al costat de la cara somrient del candidat Joan Mora és "27 anys del mateix Ajuntament són massa!". A banda de la polèmica respecte si són 27 o 28 anys -l'alcalde Baron ha arribat al súmmum dient avui en el seu míting central que els convergents no saben la taula del quatre- el lema intenta presentar els nacionalistes com una força renovadora quan per exemple ha ocupat el poder de l'administració autonòmica durant 23 anys. Igual que llavors era absurd reivindicar el canvi perquè sí, perquè no podia ser que seguís al govern la mateixa opció política -una altra cosa és que fos higiènic democràticament- durant tant de temps, ara tampoc no té solta ni volta que els de Joan Mora diguin que cal canviar de govern local perquè fa massa temps que l'ocupa el mateix partit. Si CiU va estar 23 anys al govern de la Generalitat i el PSC n'ha estat 28 a Mataró és perquè els ciutadans han anat referendant aquesta confiança mandat rera mandat. Aquests lemes de l'"obligació que hi hagi un canvi" recorden a Pasqual Maragall quan el 2003 va venir a dir que si no hi havia canvi es produiria una estafa democràtica.

L'altre lema amb què ha treballat Joan Mora darrerament és el de fer "una altre Mataró", una frase amb clares reminiscències altermundistes ("un altre món és possible, una altra Europa és possible"). En una conferència a Mataró organitzada per l'associació cultural Valors, recordo que l'expresident Jordi Pujol va preguntar-se quina era l'altra Europa possible -el tema de la seva xerrada era Europa-. Aquest idea de fer un altre Mataró dona a entendre que la capital del Maresme no és un lloc prou agradable per viure, que no hi fa bo de ser-hi, que és una ciutat grisa, cosa que una passejada per la ciutat desmenteix amb rotunditat. Mora ens hauria de dir que vol un Mataró més sostenible, més amable, més emprenedor... però dir que vol "un altre Mataró" sense especificar quin... és fer volar coloms.

Finalment, un tercer lema amb què ha treballat l'equip de Joan Mora ha estat el de "Despertem el govern de Mataró", que en ser abreujat per fer-lo més eficaç s'ha girat en contra de l'estratègia dels nacionalistes. Quan es diu "Despertem Mataró", sembla que es vulgui dir que la ciutat està adormida. Ha estat un error que Mora s'ha encarregat de replantejar després a cada entrevista concedida a un mitjà de comunicació però mentrestant el candidat socialista ha anat fent befa del candidat de CiU i dels seus errors matemàtics (el número d'anys que fan que governen, els mandats en què els socialistes han governat amb majoria absoluta...).

Tot plegat dóna compte de la dificultat que ha tingut i té Joan Mora en articular un discurs engrescador, clarament diferenciat dels socialistes i els seus socis. Un discurs basat en dues o tres idees força que serveixin per projectar el seu lideratge més enllà dels votants naturals de Convergència i Unió i que serveixin per poder somiar amb desallotjar els socialistes del govern municipal després de tres dècades.

Noves idees?

Ahir parlàvem de l'inici de campanya i de com els partits cada cop intenten "robar" de forma més evident els colors referencials de les altres formacions per intentar arribar a un electorat més ampli. Avui ens referirem als lemes de campanya i començarem pel PSC de Mataró. El seu eslògan és genèricament a tot Catalunya "Noves idees" i a Mataró "Nous temps". El primer el veiem en els cartells electorals penjats a diversos indrets de la ciutat -ja hi estaven abans de l'inici de campanya, va denunciar el PP- mentre que el segon eslògan apareix en altres materials de la campanya del PSC.

És cert que el candidat socialista representa uns nous temps pel PSC de Mataró, una nova manera de governar la ciutat i fins i tot un cert canvi de prioritats en l'acció de govern. Ara bé, de noves idees en el programa electoral del PSC de Mataró n'hi ha ben poques. O si n'hi ha, no són l'element que els socialistes precisament destaquen. El programa de Baron està ple de propostes -compromisos, insisteix a dir-ne ell- que són una pura i simple continuació de la voluntat social del PSC en els darrers 28 anys de govern -o 27, com diu CiU, depén de com ho comptis-: més autobusos, més places de pàrquing, més policies, més escoles bressol, més centres cívics, més pisos (això si que és nou, vistos els pocs que s'han fet en quatre anys)... El 2003 es parlava de Tecnocampus, però ara que ja hi hem posat la primera pedra, cap altra megaprojecte l'ha substituït.

El lema de les noves idees, doncs, queda molt bé -de fet és un clàssic; Tony Blair va guanyar les eleccions de 1997 sota l'eslògan de "New Labour, New Britain" (un nou laborisme, una nova Gran Bretanya)- però no respon exactament a la realitat. Nous temps per al socialisme mataroní segurament si, noves idees... més aviat no. Els eslògans electorals genèrics sovint encontillen els candidats i les seccions locals dels partits. En aquest cas, queda demostrat que és així.

Comença el compte enrera

Després de setmanes de precampanya finalment ja ha arribat el moment en què els candidats poden demanar directament el vot als ciutadans. És aquell moment en què els carrers s'omplen de banderoles -el temps del cartell sembla que ja ha passat- dels diferents partits i on els uns juguen a prendre's els colors "referencials" dels altres, tot i que darrerament el PSC ha recuperat el vermell després de flirtejar amb el blau turquesa. Ho dic sobretot per CiU, que cada cop fa més ús del color taronja o el Partit Popular, que ho combina amb el color blau més propi del seu discurs polític. Els que ho tenen clar són els d'ICV, que tenen el verd com a referència -per a ells és fàcil l'elecció- mentre que els d'Esquerra Republicana fan servir un groc ataronjat.

Més enllà de l'anècdota dels colors, la campanya que ahir va començar sense pena ni glòria delata la normalitat amb què es viuen els processos electorals a casa nostra. Segurament cada cop amb menys entusiasme, una cosa que no ha d'estranyar ningú en una societat on -malgrat subsistir bosses de pobresa- la gent viu cada vegada més bé. El que seria estrany és que la gent no vulgués participar d'allò col·lectiu en un moment de crisi, de canvi, però no em sembla estrany -per més que pugui saber greu- que cada cop la desafecció dels ciutadans amb la política sigui cada cop més gran. Per tant, malgrat la bombolla mediàtica que creen els mitjans, els ciutadans seguiran tan interessats -tan poc, vull dir- com la resta del temps que no estem en campanya. És hora de reclamar, això si, als partits que, per intentar combatre aquesta inèrcia, siguin més clars que mai amb els seus missatges i que els ciutadans poguem conèixer amb detalls quines són les autèntiques alternatives -sobretot- al govern municipal.

La perversió del debat

Tot i que a la propaganda s'anunciava com un debat, el cert és que aquest vespre, a la sala d'actes de l'Escola Universitària del Maresme, no hi ha hagut cap debat en l'acte convocat per la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials de Mataró, la FAGEM. En certa manera ha passat el mateix que amb la sessió organitzada tot just fa una setmana per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró. Els dos col·lectius, que s'assemblen com un ou a una castanya, han escollit la mateixa fórmula per a desenvolupar els seus actes, el format propi del programa "Tengo una pregunta para usted". Es tracta d'un format que ha tingut un èxit clamorós en les darreres setmanes a Espanya (primer el va tenir a França i al Regne Unit) però que en la seva versió original està adreçat a gratar en el pensament i la personalitat d'un sol entrevistat, sigui el president de govern o el líder de l'oposició.

Tan en el cas de la FAVM com en el de la FAGEM s'ha cregut que seria bo utilitzar aquesta mateixa fórmula sense adonar-se que en realitat, quan es va participar en aquest joc a més d'una persona el que s'aconsegueix no és que hi hagi contrast d'idees -perquè els participants no poden replicar-se directament- sinó una espècie de roda de premsa múltiple, on els convocants actuen de periodistes que formulen directament les qüestions als polítics. Caldria reflexionar si aquesta és la millor manera de saber què hi ha darrera el projecte polític de cada partit. També caldria fer-ho respecte la temàtica d'aquests actes; el primer anava concentrat en temes d'urbanisme i equipaments mentre que el d'avui ha versat sobre aspectes econòmics i de promoció de la ciutat. Per aquesta mateixa lògica podríem fer infinits debats en què cada entitat o grups d'entitats preguntessin als alcaldables respecte "els seus temes". Estaria bé pensar també sobre això.

Més enllà d'aquestes consideracions, el debat ha servit per certificar algunes coses: que l'alcalde Joan Antoni Baron no acaba de treure tot el suc a la seva figura presidencialista i en alguns moments arriba a semblar un candidat de l'oposició, que Joan Mora n'ha après molt amb els mesos que porta de candidat de CiU però que encara no és capaç d'entomar el cos a cos amb Baron -almenys ho ha intentat, cal dir-ho-, que Paulí Mojedano va a la seva i es consolida com una autèntica alternativa amb l'únic llast -objectiu- de representar el Partit Popular i que Jaume Graupera (ICV) i Francesc Teixidó (ERC) aspiren a seguir fent de comparses del govern municipal, amb molts pocs desmarcaments respecte la línia traçada pels socialistes en el si de l'executiu.

Què busquen Martí i Valls?

Avui els periodistes hem donat compte d'una curiosíssima notícia: el fins fa quatre setmaes responsable dels temes d'urbanisme del grup municipal de Convergència i Unió, que va deixar la plaça de regidor arran de la seva exclusió a la llista del candidat Joan Mora, ha fet públic el suport a què Joan Antoni Baron -el candidat socialista, si- segueixi sent l'alcalde de la ciutat. No s'ha afiliat a la plataforma Baron.cat, perquè segurament la seva condició de militant d'Unió Democràtica no li permetria, però en una entrevista a Mataró Ràdio ha confirmat que aposta per Baron -i no per Joan Mora, a qui titlla implícitament de polític "neoliberal"- com a batlle de la ciutat. Realment sorprenent. Valls ho justifica referint-se al perfil socialcristià de Joan Antoni Baron i la seva sensibilitat social, però no deixa de ser absolutament contradictori que una persona que fa seixanta dies s'asseia en els dinars de premsa a la dreta de Joan Mora titllant el govern tripartit pràcticament d'immoral ara surti amb una afirmació d'aquestes.

L'esparpèntica decisió de Valls arriba just després que l'altra regidor implicat en la crisi de CiU, el president local d'Unió Josep Lluís Martí, reclamés al seu cap de grup Joaquim Esperalba la readmissió al grup nacionalista perquè diu que no hi ha cap motiu pel que hagi pogut ser expulsat. Una possibilitat que Esperalba ja ha anunciat que no contempla, la de reincorporar Martí. Les estratègies de Valls i Martí, tot i coincidir amb el temps, són doncs dispars però no deixen de crear una sensació d'incomoditat al candidat Joan Mora. Sembla que és el que pretenen: ja que no han pogut convèncer Unió de presentar una llista pròpia -el poder de la família Martínez hi té a veure- almenys intentaran tocar el voraviu al fins fa poc candidat seu a les eleccions.

Els socialistes i el Mataró Centre

L'alcalde Joan Antoni Baron fotografiat amb el pessebre de 2005 instal·lat al vestíbul de l'Ajuntament. L'acompanyen Josep Mola i Marçal Casanovas, de l'associació de pessebristes. Foto: capgros.com

"Als del centre, ni que els ho facis d'or!". Són paraules de la dona de l'exalcalde Manuel Mas en referència a la impossibilitat de satisfer els habitants del centre de la ciutat respecte les actuacions urbanístiques que els seus governs -que primer van prioritzar claraments els barris de la ciutat- hi van fer a partir dels anys noranta. La frase és del mateix Mas i la va explicar en una polèmica entrevista al mensual Mataró Report el desembre de 2001.

L'enfrontament entre l'alcalde Mas i les forces vives del centre de la ciutat va ser públic i notori al llarg del seu mandat. A l'hemeroteca consta la mala relació que nva mantenir amb la Unió de Botiguers de Mataró i altres entitats del casc antic. "A mi les entitats de comerciants me la bufen", va arribar a dir en unes sensacionals declaracions. Va ser en el marc d'una picabaralla iniciada arran d'un suggeriment de l'exalcalde en el sentit que els botiguers del centre el que havien de fer -enlloc de queixar-se- era anar a obrir nous establiments al centre comercial Mataró Parc. Amb els anys la mala relació de Mas amb el centre de la ciutat -tradicionalment molt hostil als socialistes en termes electorals- i també dels "matarocèntrics" amb l'exalcalde van arribar a un punt de normalitat: Mas "passava" del centre i el centre "passava de Mas". Se suportaven i prou. Un exemple d'això: l'exalcalde va abandonar la seva voluntat de reformar el concepte de Festa Major de Les Santes per por de sortir escaldat d'un hipotètic debat amb els membres de la Comissió de Festa Major. N'hi haurien més, per parar una carro, d'exemples.

Però vet aquí que un dia un nou alcalde va ser investit. Es deia Joan Antoni Baron, havia nascut molt lluny de Mataró -a Melilla-, i havia arribat a la ciutat als dotze anys. Una biografia que no tenia res a veure amb la del seu antecessor, nascut a Cabrils però vinculat a la capital del Maresme des que va fer els primers passos. Baron al cap dels anys va implicar-se en diversos moviments associatius (Comunitat de Santa Anna, Moviment Educatiu del Maresme, Agrupació Científico Excursionista i Secció de Ciències del Museu de Mataró) ben arrelats al centre de la ciutat. I quan va prendre la vara va intentar, en aquest àmbit, l'impossible: enterrar la mala relació històrica entre l'alcalde de la ciutat i el centre d'aquesta ciutat.

Les accions de Baron per reconciliar el càrrec amb els "matarocèntrics" -gelosament tradicionals- han estat evidents al llarg dels tres anys que fa que és alcalde: tornar a posar el pessebre per Nadal a l'entrada de l'Ajuntament, convidar les Julianes i Sempronianes el dia 26 a la Casa Gran, presidir aquestes festes des del primer fins l'últim dia, situar Santa Maria i el seu orgue en el punt de mira del seu govern -encara que aquí el balanç sigui molt magre fins al moment-, participar sempre que pot de la pinya de la colla castellera Capgrossos, assistir cada Nadal a les representacions de L'Estel de Natzaret a la Sala Cabañes... un seguit d'accions que han projectat una bona imatge de l'actual alcalde en aquesta zona de la ciutat que tant malament es duia amb el batlle Mas. Veurem si el 27 de maig els "matarocèntrics" ho tenen en compte i tornen a girar l'esquena als socialistes -o almenys si ho fan de forma tan vehement com ho feien amb Manuel Mas-.

Primer debat electoral

Foto: ACN (reproduïda per capgros.com). Aspecte de la taula on hi havia els representants de deu de les onze llistes, totes excepte el Partit Republicà Català.

El Casal Nova Aliança del carrer Bonaire va acollir ahir al vespre el primer dels sis -fins al moment- debats que s'han convocat a Mataró arran de la celebració d'eleccions municipal. Aquesta primera convocatòria, organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró i retransmesa per Mataró Ràdio, va posar de manifest alguns elements: per començar que els debats polítics només interessen als mitjans i als propis partits. Del centenar de presents la majoria eren aquestes dues coses o membres de la plataforma Salvem Can Fàbregas, que segueixen espectacularment actius malgrat que la tempesta respecte la locomotora comercial ha amaïnat.

Una altra cosa que va quedar clara és que els sis partits que no tenen representació al consistori i que es presenten a les eleccions (almenys els cinc que ahir hi havia a la taula) tenen discursos coincidents amb moltes coses, sobretot Esquerra Unitària, l'Alternativa Vecinal i la Candidatura d'Unitat Popular. De fet sembla que tots tres partits van estar negociant presentar-se de forma conjunta però que finalment les ganes de lluir la pròpia etiqueta van poder més que la lògica política (avui se me'n lamentava una promotora de la plataforma Salvem Can Fàbregas). De manera que el debat es va fer extremadament lent i repetitiu, ja que hi havia torn de rèplica per a cada formació després de la intervenció inicial de dos minuts. De fet, debat real n'hi va haver ben poc; més aviat la cosa va ser una perpètua roda d'intervencions de cada formació que poca cosa aportaven respecte la qüestió. Encara respecte aquests partits petits, cal demanar-los que facin l'esforç de posar-se el dia en actualitat mataronina, almenys en el cas de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. El seu candidat, Guillermo Fernàndez, va reclamar que el sistema d'inscripció a les escoles bressol es basi en la proximitat i no en la zonificació, una mesura que justament ahir es posava en pràctica des del departament que porta l'ecosocialista Josep Comas.

Pel que fa als partits grans, els tres del govern -amb la clamorosa absència de l'alcalde Baron, que no va considerar el debat prou important per assistir-hi- van estar fluixots, sense aportar cap novetat destacada, mentre que a l'oposició el popular Paulí Mojedano va brillar amb llum pròpia sobretot durant les seves picabaralles amb Jaume Graupera i Joan Mora de CiU va seguir instal·lat en aquest discurs complex que no acaba de ser prou clar ni travat. Veurem què donen de si els propers debats electorals, en alguns dels quals només hi intervenen els cinc caps de llista amb representació al consistori. La propera cita és a CETEMSA el dia 8 en un debat convocat per la FAGEM.

Molt recomanable: recull de frases elaborat pel periodista de capgros.com Ramon Radó.

El Monumental, ara va de bo?

L'any 2003 l'exalcalde Manuel Mas i el candidat nacionalista Joaquim Esperalba van escenificar una mena de primera prova d'una possible sociovergència a la ciutat amb la proposta de tirar a terra el Teatre Monumental i construir-ne un altre de nova planta en el mateix indret. La cosa no va anar més enllà perquè els dos socis de l'executiu de Manuel Mas després de la campanya electoral -ICV-EUiA i ERC- el van obligar a endolcir la seva ànsia transformadora i qui es va quedar amb Cultura -Jaume Graupera, d'ICV- va decidir anar per una altra vida: buscar acords amb les sales de teatre del centre de la ciutat.

Ara, el nou candidat de CiU, Joan Mora, salta a la palestra i desenvolupa de nou aquesta idea antiga. Mora aposta per tirar a terra el Monumental i traslladar-lo (fer un nou teatre, vaja) a l'espai que actualment ocupen el Velòdrom i la pisicina municipal. La proposta no tindria res d'estrany si no fos perquè els socialistes, des de fa mesos, la tenien al sarró guardada tot i que no l'han feta pública fins dimarts, quan Alícia Romero -coordinadora del programa electoral del PSC- ho ha confirmat a Mataró Ràdio. Però la cosa no acaba aquí perquè ahir Jaume Graupera protagonitza un significatiu canvi i admet la possibilitat d'estudiar la planificació d'aquest nou teatre a finals del proper mandat i dóna per bona l'opció del Velòdrom. Falta veure doncs què diuen ERC i el PP, però si s'hi mostren d'acord, la ciutat podria començar el proper mandat amb una idea clara respecte els equipaments culturals: es vol fer un nou teatre i hi ha lloc definitiu per fer-lo.

Ciutadans amaga el cap sota l'ala

El balcó de Ciutadans a la Riera número 31. La gràcia del cartell és que assenyala a l'Ajuntament, assegurant que d'aquí a poc ocuparan un despatx al número 48 del mateix carrer, a l'Ajuntament.

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía va inaugurar ahir dilluns la seva nova seu territorial del Maresme ni més ni menys que al bell mig de La Riera de Mataró, el nervi central del casc antic de la ciutat on en els darrers anys només CiU va obrir en la campanya dels anteriors comicis un local de forma molt puntual. Tot i que es podria llegir com una certa voluntat de provocar el "catalaníssim centre de la ciutat" per part del grup no-nacionalista sorgit de la crida dels "intel·lectuals" Francesc de Carreras, Arcadia Espada i Albert Boadella, els seus promotors asseguren que han trobat un local bé de preu en aquest carrer i que no s'ho han pensat gens ni mica abans de dir que sí.

Més enllà d'això, però, el que sorprèn de debò és que un partit que ha nascut per expressar un cert "afartament" dels sectors castellanoparlants del país de tants anys de reivindicació nacional, ara, a l'hora de presentar el seu programa, Ciutadans defugi el tema de la política lingüística. A la presentació-roda de premsa d'ahir, el seu candidat Guillermo Fernàndez, no va tocar el tema fins que Mataró Ràdio hi va fer referència. Llavors si, Fernàndez -un empresari del tèxtil molt inexpert políticament- va apuntar que l'Ajuntament de la ciutat només envia les cartes en català i que els únics impresos oficials que estan també en castellà són les multes (subtext: el castellà, pels nacionalistes, només serveix per obligar, per sancionar, per molestar els ciutadans).

La gent de Ciutadans s'equivoca perquè el miler llarg de mataronins que els van votar a les autonòmiques -molts del PP, que veuen els de Josep Piqué massa laxes en aquesta qüestió- ho van fer bàsicament perquè n'estan farts de sentir com el català és la llengua vehicular en la vida pública de la ciutat -una percepció discutible però no irreal, tampoc-. En canvi, la gent d'Albert Rivera -que no es va presentar a la inauguració d'ahir tot i que se l'esperava- amaga ara el cap sota l'ala i es posa a dissertar sobre habitatge, mobilitat i seguretat amb propostes tan ben intencionades com demagògiques (per falta de coneixement de la realitat). Ciutadans té sentit en la mesura en què l'eix nacional té primacia en la vida política; quan l'eix esquerra-dreta és el que mana queden absolutament desdibuixats perquè la seva oferta és idèntica a moltes altres formacions. És lògic que Ciutadans vulgui sortir-se per la tangent i passar per alt la qüestió lingüística -encara que a altres ciutats no ho facin-, però si tiren per aquí perdran la seva autèntica raó de ser.